Etiquetes
actualitat, dia a dia, esports, internacional, localisme, mitjans de comunicació, política
Aquest dissabte al migdia, mentre jo m’asseia al tren direcció Sant Vicenç de Calders, el núvol de cendra anava engolint més tros d’Europa. Els aeroports es tancaven un rere l’altre, queien com peces de dominó. Els passatgers esperaven sense gaires esperances a que els delayed o cancelled d’arreu del món s’esvaïssin. Al mateix temps, un pianista es quedava tirat i des de l’Auditori se’n buscava substitut desesperadament. Els del Barça encara no sabien que l’Espanyol els condemnaria a un empat. A Montilla ja se l’havia votat com a candidat del PSC per les autonòmiques i seguia esperant que Rajoy li tornés la trucada.
A Polònia seguien els preparatius per l’enterrament del seu (ex) president, una mort violenta i sobtada que l’ha mitificat. El Papa complia anys envoltat de l’escàndol de pederàstia dins l’Església Catòlica. Els del Tram feien comptes dels viatgers que havien tingut, uns dies després de denunciar a tort i a dret les enormes pèrdues que tenen pels que es colen. A ETA els havien descobert un altre zulo –i ja van tretze amagatalls aquest any. L’alarma de la Grip A tornava a ser posada en dubte. Continuaven les lamentacions per l’Estatut de Catalunya, de nou sense sentència del TC i amb vistes de seguir en stand-by indefinidament. Els aspirants a mestre començaven les Opos. Mentre passava tot això, i jo m’asseia a un Rodalies, un Seat Còrdoba blanc es saltava una senyal de trànsit i un autobús se l’emportava. En aquell moment, només pensava en el mar que veia a través de la finestra. Feia tres minuts que m’havia baixat d’aquell cotxe i ja ni hi pensava. Ni en cap de les coses que he enumerat. En segons, el món canvia i no ens adonem. Ni tan sols quan passen al teu costat.
L’actualitat s’ha convertit en inabastable. Massa informació, masses mitjans, massa territori, masses temes. Immediatesa i saturació. Moltes mirades. Molts filtres. I aquest blog també en serà un més, un altre sedàs a través del qual veure el món. Si més no, un tros de món.
(per sort, tots els companys del cotxe estan perfectament)
El sedàs 
Per aquells que tenim aquesta ansietat d’informació ens sembla realment inabastable. Sempre volem més i, gràcies a Internet tenim els recursos per informar-nos sobre qualsevol cosa a pràcticament qualsevol racó del món. El que ens falta és temps per abarcar tota aquesta informació. S’ha de seleccionar la informació que vols, ja que no pots tenir-ne tota.
Felicitats pel bloc. Estic segur que t’haurè de seleccionar com a informació que sí vull rebre diàriament.
M’alegro molt que els teus companys estiguin bé, això és el més important de tot.
El fet que les coses coincideixin en el mateix espai de temps, i sobre tot quan és una cosa tant impactant com aquesta que descrius, fa sorgir el dubte de què haguessis fet de trobar’t-hi.
Mai he cregut en les casualitats i en canvi, molt en les causalitats.
El món està ple de mini-móns, amb una història dins de cada ésser humà, centenars de successos passen a la vegada sense que ens n’adonem, plens de simultaneïtat. Ocupin les portades dels diaris o no.
Bona sort amb el blog, passaré sovint
I jo vull llegir el món a través dels teus ulls.
Molta sort amb el blog, espero convertir-me en un fidel lector dels teus posts.
Salit!!