Atur és Ruta al revés.
D’un en tenim molt, i de l’altra sembla que en falta.
Ja fa mesos que l’atur augmenta de forma alarmant, mentre treballadors i empresaris segueixen rutes diferents. Uns paguen els plats trencats dels altres.
Com ara els de Gerardo Díaz Ferran, President de la CEOE, co director del Grupo Marsans i de la desapareguda companyia aérea Air Comet. Cancel·la tots els vols de cop, declarant-se en fallida repentinament i deixant que sigui el Govern espanyol qui es responsabilitzi d’ajudar als milers de clients afectats. Qui diu el Govern, diu els nostres impostos. Això va passar al desembre; no contents amb aquesta patacada, aqiuest abril s’ha destapat que Viatges Marsans té un deute tan gran que ha perdut la llicència per vendre bitllets d’avió.
Ruta és Atur al revés.
D’una ens en manca, i de l’altre en tenim massa.
O potser sí en tenim, i no ens adonem. La quantitat d’ERE que assolen el país, les prejubilacions, l’ús indiscriminat del contracte temporal, el síndrome de l’etern becari… Potser és que tot això sí està dins el full de ruta dels empresaris.
Segurament fins i tot seran capaços de treure profit de la tempesta anomenada Grècia.
El sedàs 
tema viatges Marsans és molt fort. L’últim viatge que vam fer va ser amb ells i amb la de vegades que vam anar a parlar amb l’agència quasi ens vam fer amigues de la noia que hi treballava. L’altre dia la vam trobar pel carrer i, a part d’estar feta pols, ens va dir que els ho havien comunicat a última hora i que no sospitaven res… Pel pròxim dia, una entrada més optimista! que tant tu, com jo i com la resta, sembla que només sapiguem parlar de coses dolentes…jejejeje
El problema d’Espanya és estructural. Aquesta crisi es pot paliar, sí. Però s’ha de pensar a llarg termini i el secret està en invertir en educació, innovació, recerca i desenvolupament. Cal un canvi de model educatiu i això s’ha de fer amb grans, enormes, inversions. Cal invertir en R+D, i cal que es faci no només des dels poder públics, sinó que s’ha d’educar a l’empresari perque s’inverteixi també des de l’àmbit privat. Educació i molta, molta pedagogia.
Ja li estan treient el suc a Grècia, de moment com a mínim ens desvien el punt de mira. Mirem cap el 20%, aquest és el nostre drama i no la tràgedia grega.
No estic tant segura, Miki. Si Grècia s’enfonsa, l’euro es resentirà moltíssim, i nosaltres, com un més dels paísos mediterranis que es troben en una situació bastant complicada a ulls externs, podem patir una desconfiança similar a la que ara té Grècia
Aquesta desconfiança és perillosa, pq si es té por, no s’inverteix -i menys encara en crisi econòmica, on qualsevol jugada pot significar la ruina
Javi, cert, aquí el q cal és modifcar des del principi la forma de fer les coses; més implicació en tots els sectors, i menys individualisme.
Laura, ja ho hem promés, la propera entrada, “good news are great news!”
Veritablement és un drama l’atur que tenim, opino fermament que els empresaris igual que s’enriqueixen amb les vaques grosses, ho fan ara amb les vaques “flaques”. Estan aprofitant per tancar empreses i portar-les a llocs on la mà d’obra és molt més barata, tal com ja van fer altres països a Espanya durant els 70. Nosaltres vam ser la destinació d’empreses que tancaven a l’estranger i obrien aquí, perquè els hi sortíem més a compte, erem més baratos.
El govern ha de fer una política de treball ferma i s’ha d’apostar per Industria pròpia, ara només tenim el turisme i si només tenim un sector fort, no hi haurà mai treball per tothom.
I pel que fa a aquest senyor, és un immillorable exemple del “bon empresari”, del més eficient. Menys mal que per fi la imatge de la CEOE ha quedat tocada, i la gent s’adona que són una colla de prepotents que foten als treballadors sense cap penediment.