• Sobre mi

El sedàs

~ l'actualitat tamisada

El sedàs

Monthly Archives: Mai 2010

Larga, apacible y ficticia calma

25 Dimarts maig 2010

Posted by Anna Celma in actualitat tamisada

≈ 4 comentaris

La crisis nos ha pillado desprevenidos. No porque no hubiera indicios de su inminente llegada, ni porque nadie cayera en la cuenta de que el equilibrio hacía tiempo que estaba roto. Nos cogió desprevenidos al instalarse entre nosotros, creyendo que sólo sería un pequeño bache en el camino. Para muchos lo ha sido, un simple tropiezo que han esquivado sin más, desempolvándose un poco la ropa. Otros ni se han enterado, y seguirán sin enterarse. Los más, creímos que pasaría enseguida. Que podríamos regresar a nuestras apacibles vidas de clase media.

Nos sorprendió en cueros. Indolentes, a medio camino entre la generación que se deshizo de los últimos vestigios franquistas y la generación del “tanto tienes, tanto vales”. Educados en plena democracia, con derechos y costumbres que fueron revolucionarias y para nosotros son normales y corrientes. Somos una generación que cada vez acude menos a las urnas, por poner un ejemplo, demostrando que a esta generación le da igual el largo camino que representó conseguir ese derecho. Una generación que se ve absorbida en la soledad y el aislamiento del individualismo que nos inculcan. Yo, yo, yo. Mío, mío, mío.

Llegó después de una larga etapa de embobamiento. La cultura basura, la caída en una sociedad empozoñada, con mentes podridas por el desuso y el abandono, individuos flotantes cual amebas en ciudades gelatinosas. Muchas cosas se habían abandonado a la ley del mínimo esfuerzo. La adquisición de segundas residencias o de coches con préstamos fáciles que encontrábamos a la vuelta de la esquina, el acostumbrarse a un nivel de vida más alto al de las propias posibilidades. Esa pérfida Medusa, la tarjeta de crédito, el dinero ficticio, la especulación, las cuentas corrientes llenas de ceros en un mar digital sin valor real. Una realidad irreal.

Acorraló a nuestro Estado en mala época. Los políticos se han aficionado a la opereta y entre sus gritos no tienen tiempo para escuchar. Cualquiera les respeta, a este paso. Dónde dije digo, digo Diego. Izquierda, centro y derecha tan superpuestos que se mezclan los unos con los otros, y cuando parece que, ¡por fin!, pueden llegar a un término medio, hacen las maletas y abandonan las posturas que habían mantenido hasta la fecha. Cerrado por liquidación total.

Nos ha hecho caer del árbol. El Euro se paseaba ufano por el mundo, el rey del mambo. Miraba al Dólar con una sonrisita indolente. ¡Pero ay!, en cuanto el yankee se tambaleó, todas las economías cayeron como naipes. Los lobos de la macroeconomía soplaron, y soplaron, y la Bolsa derrumbaron. Así nos va. Dependiendo de unos númeritos que caen y crecen, siguiendo vete tú a saber qué lógica. Un bulo cualquiera y se hunden los bancos de todo un país.

Yo no quiero seguir así. En esta selva salvaje, que ha perdido el Norte. No quiero seguir en un sistema que depende de números verdes y rojos en una pantallita. En ciudades gigantescas, contaminadas y rebosantes de autómatas. Rodeada de monopolios que marcan la agenda diaria. Hundidos en esperanzas desaprovechadas. Quiero creer que sigue existiendo gente honrada, con ganas de luchar, con inquietudes, que no ha caído en el atontamiento que estos largos y apacibles años nos han causado. Larga, apacible y ficticia calma.

“Ojalá que los futuros periodistas se rebelen”

24 dilluns maig 2010

Posted by Anna Celma in actualitat tamisada

≈ 4 comentaris

Etiquetes

Elvira Lindo, mitjans de comunicació, opinió, periodisme

PERIODISTAS

ELVIRA LINDO 19/05/2010

Ojalá que los futuros periodistas se rebelen. Ojalá que a pesar de enfrentarse a un escenario complicado intuyan que hoy el periodismo es más necesario que nunca y sean conscientes de que los medios, engolfados con el politiqueo, están ignorando esas historias anónimas que definirían el extraño momento que estamos atravesando. Ojalá que no sean cínicos, que ejerzan una crítica implacable contra esos personajillos que desde hace tiempo inundaron las pantallas y no han servido más que para sembrar la creencia de que es legítimo ganar dinero sin hacer el mínimo esfuerzo. Ojalá que no sean mansos y no se dejen arrastrar por esa corriente venenosa que consiste en acudir a las ruedas de prensa para tomar nota sin rechistar. Ojalá que sean tan honrados como para desconfiar del político que les paga un viaje convirtiéndoles en parte de su corte. Ojalá que entiendan que el mejor periodista, en contra de la práctica tan habitual en España, es el que se mantiene lejos del poder, no el que alardea de estar en la pomada. Ojalá que defiendan la dignidad de su oficio y que aspiren a ser profesionales y no eternos amateurs. Ojalá que tengan el amor propio necesario como para dar más de lo que se les pide, y que no lo hagan por el medio sino por ellos mismos. Ojalá que entiendan que en esta situación económica que va a cambiar la vida de varias generaciones es necesario darle voz a los olvidados y sólo un buen periodista puede hacerlo. Dada la precariedad del empleo, la docilidad es tentadora, pero ojalá que no sean dóciles, porque al margen de la invasión de los opinadores, que de manera gratuita exaltan (exaltamos) los ánimos de los ciudadanos, nos hace falta información. Ojalá que haya una nueva generación batalladora que demuestre que el periodismo sigue vivo, que a lo mejor los que estamos un poco muertos somos nosotros.

Elvira Lindo en El País

Ojalá que nosotros seamos la Generación del Cambio.

A grandes males, peores remedios

19 dimecres maig 2010

Posted by Anna Celma in actualitat tamisada

≈ 7 comentaris

Etiquetes

actualitat, drogues, economia, Espanya, Holanda, política

En moments de crisi, propostes atrevides. Això és el que deuen haver pensat aquests polítics holandesos al proposar la legalització de drogues com la cocaïna, l’heroïna i l’extàsi. Les conegudes com a drogues dures podrien ser comercialitzades conjuntament amb el cànnabis. L’argument dels seus defensors és que omplirien les minses arques de l’Estat al desbaratar el mercat negre del tràfic. Es podria, doncs, desbaratar el tràfic truncant la cadena de clients, camells i traficants, tan extensa i estesa que sembla impossible la seva fi en un futur proper.

Entre los impulsores se encuentran el ex ministro de Defensa, Frits Bolkestein, del Partido Popular por la Libertad y la Democracia (VVD) conservador liberal, y la ex ministra de Salud, Els Borst Eilers, de los Demócratas 66 (D66), liberales de izquierda. Muchos juristas, profesores universitarios y expertos en drogas se mostraron de acuerdo.

El Mundo.es

A Espanya, el debat de la legalització de drogues toves, com la marihuana o el haixix, ja fa anys que dura i té molts fronts oberts. L’ús terapèutic o la llibertat de consumició són dos dels arguments a favor. L’experiència a Holanda amb els coffeshops demostra que és possible un consum responsable i voluntari. A més, la regulació d’aquestes drogues asseguraria una exigència de qualitat, evitant-ne l’alteració química o el mal estat, perjudicials pels consumidors. Però, legalitzar-les també suposaria fer-ne més senzill l’accés.

El tabac és una droga legal; ser-ne addicte comporta una necessitat irrefrenable de la dosis de nicotina corresponent i la seva legalitat el fa accessible a cercles més amplis. No és comparable, ni molt menys, a les drogues dures, a l’autodestrucció que aquestes comporten. No té els mateixos efectes secundaris a curt termini, ni altera la conducta de l’individu. Però sí que és cert que la facilitat d’accés al tabac fa que tothom sigui més vulnerable al seu consum, directa o indirectament.

Potser no seria mala idea legalitzar les drogues toves, imitant el model holandès. Però aniríem ben errats si es legalitzessin les drogues dures. No es pot perdre de vista el risc que comporta el seu consum, tinguem o no tinguem les arques buides.

“Héroes sin armas”

17 dilluns maig 2010

Posted by Anna Celma in actualitat tamisada

≈ 2 comentaris

Etiquetes

Espanya, fotoperiodisme, Guerra Civil, Robert Capa

Estas imágenes son patrimonio de todos, y como tal, las tenemos que conservar

Héroes sin armas

El País los presenta como “Los otros Robert Capa”. El fotoperiodista por antonomasia, Capa, cubrió la Guerra Civil, entre otros conflictos armados. Pero los fotoperiodistas españoles, que vivieron en su propio país la quiebra entre ciudadanos y la partición en dos bandos, no han sido recordados. Ellos también capturaron con su cámara los momentos que vivían, la violencia en la que se encontraron envueltos.

>>Trailer que presenta el nuevo documental Héroes sin Armas, realizado y producido por la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales (SECC) en colaboración con La Fábrica. Héroes sin Armas refleja los inicios en el periodismo gráfico español de cuatro fotógrafos: Alfonso, Luis Marín, Pepe Campúa, José María Díaz Casariego.

Una de Wantun, si us plau!

13 dijous maig 2010

Posted by Anna Celma in actualitat tamisada

≈ 4 comentaris

Etiquetes

actualitat, Barcelona, indie pop, indie rock, Love of Lesbian, música, música catalana, Sidonie, Wantun

Wantun són de Blanes i venen amb molta força. Presenten el seu primer disc, Animalia, amb cançons intímes i canyeres. Són en Toni, l’Aleix, en Jordi, l’Albert, en Ricard i en Cesc. El nom de la banda ve del plat que acostumaven a demanar a un restaurant xinés on es reunien.

La discogràfica Picap els ha editat el cd i han gravat al mateix estudi que ha treballat amb Love of Lesbian i Sidonie. De fet, els nois de Wantun es declaren admiradors d’aquests dos grups, entre altres. «Comences fent covers i poc a poc, vas creant la teva pròpia música», explica Ricard després del concert de presentació d’Animalia, que s’ha fet aquesta tarda a l’Fnac del Triangle.

«També va canviant la gent del grup, uns ho deixen i altres s’incorporen… Però ben bé, nosaltres vam començar fa tres anys, amb un EP gravat a Blind Records. A partir d’aquí vam tenir una mica de sort, o va agradar el que feiem, i vam guanyar algun concurs. El Carles Sabater al 2008, per exemple, ens va aportar pasta amb la que seguir endavant. Vam quedar semifinalistes al Sona9, i vam guanyar el Premi Popular d’aquell concurs. El cd, Animalia, l’hem finançat nosaltres amb aquests diners que vam guanyar, i l’hem gravat de nou amb la mateixa discogràfica i el mateix estudi de gravació. Els mitjans de comunicació ens han acollit molt bé, també. Fer concerts aquí i allà, comptar amb la Lyona per fer el videoclip d’Animal… De moment, aquí estem. Volem seguir tocant, passar-ho molt bé i poder fer el segon disc, si aquest va bé».

El panorama musical a Catalunya ha deixat enrere la dependència amb el Rock Català i despega amb noves propostes, originals i atrevides. Els de Wantun reconeixen que les noves tecnologies i les xarxes socials, com MySpace, permeten gravar amb facilitat i qualitat, obrint la porta a grups novells. Ells mateixos fan servir aquest portal d’Internet, que consideren una porta oberta a tot el món, igual que el Facebook, on fins i tot tenen lloc per les mascotes del grup, la puça i el camaleó groc. «A la música catalana, avui en dia hi ha moltes propostes súper interessants. Està molt en forma».

Wantun — Animal

I si aconsegueixen ser famosos? Potser els veurem tocant tan sols vestits amb un mitjó, emulant als Red Hot. També asseguren que sempre donaran el cent per cent a cada concert, per no fallar mai a la gent que vagi a veure’ls.

← Older posts

Anna Celma

Teixidora de paraules
Caçadora d’imatges.

Actualitat tamisada

Pàgines

  • Sobre mi

Recentment…

  • Somos esto
  • Desobediencia
  • Curiosity
  • Al final tot s’esvaeix
  • Págueme el alquiler, Ministro Montoro

Twitter

Tweets by Acelmamelero
Mai 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  
« abr.   juny »

#acampadabcn #primaveraestudiantil 29M actualitat Afganistan Amparo Moreno animació Arizona art Barcelona Carme Pla Catalunya Chile ciència consumisme contaminació dia a dia divulgació científica dones drets humans economia EEUU Espanya esports Europa focs fotografia fotoperiodisme franquisme Garzón genocidi gent gran guerra Guerra Civil humans indie pop indie rock infants internacional Internet La Villarroel literatura localisme Love of Lesbian Madrid medicina Mexico Mireia Aixalà mitjans de comunicació música música catalana Obama pensament periodisme Ploma poesia política primaveravalenciana Rajoy recerca reforma laboral retallades Robert Capa Roger Coma sanitat sensacionalisme sentiments teatre tendresa Tinta URSS València violencia estructural violència violència policial

Blogs amics

  • Analizando sin tinta
  • Nadie conoce a nadie.-
  • Ull de Falcó

Enllaços

  • Aguas Internacionales (Ramón Lobo)
  • Artículos y reflexiones (Antoni Gutiérrez-Rubí)
  • Barón Rojo. Entretenimiento canalla
  • El Periscopio (Rosa María Artal)
  • En la boca del lobo (Ramón Lobo)
  • Escolar.net
  • Guerra Eterna (Iñigo Sáenz de Ugarte)
  • Kurioso
  • La voz de Iñaki
  • mi mesa cojea (Jose A. Pérez)
  • Microsiervos
  • Simbenia
  • Sonicando (Lucas Sánchez)
  • Taller d3: blog sobre comunicación

Creative Commons

Reconocimiento - NoComercial (by-nc): Se permite la generación de obras derivadas siempre que no se haga un uso comercial. Tampoco se puede utilizar la obra original con finalidades comerciales.

Fotografies del Sedàs

El Rabipelao (en aquest bar s'ha de mirar al sostre)Posta de sol des d'una casa plena de fantasmes
More Photos

Categories

  • actualitat tamisada
  • Imatges
  • Paraules

Arxius

  • gener 2013
  • Agost 2012
  • Juliol 2012
  • Juny 2012
  • Abril 2012
  • Març 2012
  • febrer 2012
  • gener 2012
  • Desembre 2011
  • Novembre 2011
  • Octubre 2011
  • Mai 2011
  • Març 2011
  • febrer 2011
  • Juny 2010
  • Mai 2010
  • Abril 2010
  • RSS - Entrades
  • RSS - Comentaris

Bloc a WordPress.com.

Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús.
Per a obtenir més informació, inclòs com controlar les galetes, mireu aquí: Política de galetes
  • Segueix S'està seguint
    • El sedàs
    • Already have a WordPress.com account? Log in now.
    • El sedàs
    • Personalitza
    • Segueix S'està seguint
    • Registre
    • Entra
    • Report this content
    • Visualitza el lloc al Lector
    • Manage subscriptions
    • Collapse this bar
 

S'estan carregant els comentaris...