Etiquetes
Sempre he defensat que la causa contra el jutge Garzón és molt més que un atac a un individu. Representa tot el que la Transició no va acabar d’afrontar, els crims enterrats que mereixen judici i repudi públic. Les víctimes del franquisme que encara esperen sentència i compensació. Tot això i molt més, és el que representa aquesta acusació contra Baltasar Garzón.
Precisament perquè el judici és quelcom molt més gran que ell, o que qualsevol dels implicats en el procés, la decisió de marxar a L’Haia per evitar la possible suspensió, és una covardia absoluta. Garzón s’ha oblidat que això no afecta tan sols al seu futur professional.
L’objectiu de Garzón al solicitar la concessió del grau de “serveis especials” al treballar a L’Haia, és evitar la possible suspensió a la que s’enfronta dins el marc del judici que investiga si és o no competent per processar els crims del franquisme. Divendres s’ha de decidir si se’l suspén, i just abans ell ha sol·licitat el trasllat al jutjat holandés, una sort d’excedència que contrarrestaria la suspensió a Espanya, donat que no estaria exercint al territori de l’estat. D’aquesta manera, Garzón no està eludint el judici, que continuaria estigués treballant a Espanya o no, però sí evita que el suspenguin i l’apartin dels jutjats. Evita la taca a l’expedient.
Amb aquesta actuació, dóna l’esquena als col·lectius que s’han organitzat per recolzar-lo. Quan es finalitiz el judici, amb el veredicte que sigui, podrà decidir, a nivell personal, abandonar el país i marxar on vulgui. Però ara mateix, amb aquest gest està traïnt la importantíssima causa que suposa el seu procés judicial.
Veure també >>La reacció de Varela
El sedàs 