En moments de crisi, propostes atrevides. Això és el que deuen haver pensat aquests polítics holandesos al proposar la legalització de drogues com la cocaïna, l’heroïna i l’extàsi. Les conegudes com a drogues dures podrien ser comercialitzades conjuntament amb el cànnabis. L’argument dels seus defensors és que omplirien les minses arques de l’Estat al desbaratar el mercat negre del tràfic. Es podria, doncs, desbaratar el tràfic truncant la cadena de clients, camells i traficants, tan extensa i estesa que sembla impossible la seva fi en un futur proper.
Entre los impulsores se encuentran el ex ministro de Defensa, Frits Bolkestein, del Partido Popular por la Libertad y la Democracia (VVD) conservador liberal, y la ex ministra de Salud, Els Borst Eilers, de los Demócratas 66 (D66), liberales de izquierda. Muchos juristas, profesores universitarios y expertos en drogas se mostraron de acuerdo.
A Espanya, el debat de la legalització de drogues toves, com la marihuana o el haixix, ja fa anys que dura i té molts fronts oberts. L’ús terapèutic o la llibertat de consumició són dos dels arguments a favor. L’experiència a Holanda amb els coffeshops demostra que és possible un consum responsable i voluntari. A més, la regulació d’aquestes drogues asseguraria una exigència de qualitat, evitant-ne l’alteració química o el mal estat, perjudicials pels consumidors. Però, legalitzar-les també suposaria fer-ne més senzill l’accés.
El tabac és una droga legal; ser-ne addicte comporta una necessitat irrefrenable de la dosis de nicotina corresponent i la seva legalitat el fa accessible a cercles més amplis. No és comparable, ni molt menys, a les drogues dures, a l’autodestrucció que aquestes comporten. No té els mateixos efectes secundaris a curt termini, ni altera la conducta de l’individu. Però sí que és cert que la facilitat d’accés al tabac fa que tothom sigui més vulnerable al seu consum, directa o indirectament.
Potser no seria mala idea legalitzar les drogues toves, imitant el model holandès. Però aniríem ben errats si es legalitzessin les drogues dures. No es pot perdre de vista el risc que comporta el seu consum, tinguem o no tinguem les arques buides.
El sedàs 
Obrir un debat populista deu semblar perfecte a alguns polítics holandesos. En democràcia s’ha d’obrir qualsevol debat, però no només analitzant la part que ens interessa. Segurament legalitzar les drogues ara seria una font d’ingressos enorme, però algú s’ha parat a pensar les conseqüències futures? A llarg termini augmentaria enormement la despesa sanitària i seria un càncer social que, traduït en termes econòmics seria molt superior als ingressos generats per les drogues. Dit d’una altra forma, “Pan para hoy, hambre para mañana”.
Dissenteixo completament amb els teus raonaments, per a mí tant dura és l’heroïna com l’alcohol, i per tant estic a favor de legalitzar totes les drogues i subministrar-les sota un estric te control. No soc consumidor de cap tipus de droga (a excepció del cava…), però opino que o totes o ninguna, prou d’hipocresia.
Penso el mateix que tu, l’alcohol potser és una droga tan “dura” com l’heroïna o la cocaïna, i la societat és molt hipòcrita, per acceptar culturament uns i no els altres. La degradació de la persona amb alcoholisme és totalment comparable a la que produeixen la coca o el cavall, tot i que es tendeix a criminalitzar més als consumidors de les “drogues dures”
El que sí que vull remarcar és que tu pots beure moderadament, però no pots punxar-te/esnifar-te moderadament. I això és una diferència molt important
No estic d’acord amb tu Anna. Si les drogues es legalitzen, no significa que hi hagi més gent que les consumeixi. Poses l’exemple del tabac: hi ha moltíssima gent que no fumem tot i que podriem comprar paquets de tabac, i no fumem per decisió pròpia.
El que sí és cert, és que la legalització de les drogues faria desaparèixer el contraban i el·liminaria un dels tràfics més cruels
A més de fer desaparèixer el contraban, la legalització de les drogues “toves” faria disminuir la criminalitat. Perquè el fet q estiguin prohibides fa pujar els preus de manera desmesurada i aboca als q hi estan enganxats a tractar d’aconseguir-les com sigui. Molts drogadictes són gent amb pocs recursos i, per tant, per poder comprar-les han de recórrer al robatori per aconseguir els diners necessaris.
Però no estic gens d’acord amb igualar l’heroina a l’alcohol. Crec que primer, la probabilitat d’esdevenir addicte bebent uns cubates un parell de cops per setmana és molt més baixa q punxan-te un parell de cops per setmana. A més, els efectes a curt termini són molt pitjors els de l’heroina i el “mono” és molt més bèstia.
Però el q sí q no em sembla del tot adequat és aquesta divisió entre “toves” i “dures”. Com tracen la línia?
Javi, és molt acertat això q dius que els debats són bons excepte quan s’obren interessadament. Cosa que ens passa dia rere dia a la política espanyola.
Miki, és cert que hi ha molta hipocresia, ja sigui amb drogues toves, dures, legals o il·legals. Suposo que es basa en la idea que unes es poden “controlar” més que unes altres. Però vaja, el “yo controlo, yo controlo” porta disgusts molt grans a vegades…
De totes formes, Alícia & Ona, crec que coincideu perfectament en el que dieu de l’alcohol, tot i que ho dieu amb paraules diferents. I clar que la moderació és possible a l’alcohol/tabac/petas, i en canvi amb l’heroïna o la coca, és impossible controlar-ho. Pots pillar la taja del 15 i no per això enganxar-te, o la fumada o el que sigui. Però el globus de punxar-te, ja és entrar en un nivell totalment diferent.
El que sembla clar és que tots coincidim en que legalitzar-les (toves, dures o totes…) faria desaparèixer el tràfic
Hola a tothom!
m’inicio en aquest blog amb una entrada molt interessant, que planteja debats interminables. m’encanta.
primer de tot jo puc dir que conec molta gent que està estudiant i també molta gent que treballa en àmbits diversos: una que ven pollastres al mercat, una metgessa, un advocat, un bioquímic, dos venedors en uns supermercats…. i de moment o hem ve al cap ningú més…. amb això vull dir que si es pot viure i consumir substàncies considerades dures (recordem tots i totes, que actualment la droga amb números d’abusos més alts, és l’alcohol) sense cap mena d’afectació a la vida biopsicosocial del consumidor o consumidora.
les drogues són una cosa que han estat i estan presents en TOTES les cultures, per tant, és perillòs obviar el tema, és com tancar els ulls i posar-se a caminar per una autopista. segurament t’estamparàs.
També crec que si es regulés el mercat, les substàncies no deixarien de ser nocives, però el seu tall pel consum seria qualsevol gelocatil/matarrates/cautxo… entre d’altres, i per tant, es reduiria l’impacte sobre la salut dels consumidors i consumidores.
seguidament seria convenient fer una legislació al respecte, jo considero que la nostra legislació és bastant confusa, ja que pots fer segons quines coses i segons quines altres, no. però no em feu gaire cas, que no estic gaire ficat en lleis.
per acabar, cal dir que la legalització de les substàncies en cap cas ha de tenir com a priincipal objectiu fer crèixer les arques de l’estat; aquesta aposta per la responsabilitat ha d’estar ben pensada.
no ho sé, si voleu realment conèixer opinions molt més vàlides sobre la legalització del consum, escolteu a ANTONIO ESCOHOTADO, un home de molt coneixement sobre aquest tema, que ha estudiat des de la pròpia experimentació l’impacte de les drogues, i actualment, només està enganxat al tabac, ell l’anomena la pitjor droga de totes.
a veure si trobeu al youtube un programa molt interessant que van fer a la 2 “carta blanca”, on es parla de les drogues amb tres generacions diferents, ah per cert!! un dels que representa a la segona generació és jurista, i recordo que donava a la llum molts aspectes de com es va formular la legislació sobre aquestes substàncies, com estava encarada i com no va acabar sent.
buah, també recordo un llibre molt interesssant del mateix Escohotado, “historia de las drogas”, on explica d’on ve la nostra fobia/odi d’aquestes substàncies, ja que històricament han estat presents i acceptades, la cocaina es comercialitzava en farmàvies, l’opi es fumava arreu del món, els psicotròpics eren i són utilitzats com a vehicles introspectius. Estats Units tenia interessos, sempre té interessos quan el mercat se li escapa de les mans… Ah, i per exemplificar una mica més això, avuí he llegit un fragment del llibre ESPEJOS d’EDUARDO GALEANO, La moral frigirrígida, on es mostra com Conan Doyle tenia la pressió de la cornoa quan escribia. Va haver de censurar una història de banyes pq en l’època estava mal vist, però en canvi, Sherlock Holmes és el personatge literari dels més cocainòmas que podem conèixer, o no? a l’època victoriana… era lo que havia…. las cortes se llenaban con las ganancias…
en fi serafí. que m’he anat per les branques i ja no sé no com he estructurat això… fatal vaja….. ho sento, espero haver-me explicat…. i si no.. almenys espero que llegiu a galeano i també a escohotado…. més a escohotado, q el seu treball és de drogues.