Del primer informatiu, l’autocrítica començaria amb el mimetisme entre la roba i la cadira. L’efecte visual és terrible. La vocalització podria ser molt millor i em falta sincronia amb el meu company, el César. Sobretot al final es nota la falta de pràctica quan un parla; podria haver estat mirant al meu company, fent algun gest. També em sap greu la dependència amb el prompter.

Vaig intentar donar emfàsi a les paraules i al text, però a vegades perdia consciència del que estàvem fent. D’altra banda, la postura del cos és massa tensa, les mans estan molt preocupades per on s’han de posar i no pas pel què han de transmetre.

Advertisements