Sarkozy va declarar el passat febrer que Occident ha d’ajudar els moviments de protesta àrabs perquè “són els nostres valors els que aquests pobles reclamen”. Fa una setmana Obama va declarar que el suport a les exigències democràtiques a la regió és una prioritat de la política exterior del seu govern. Obama va proposar, entre altres coses, un pla d’ajuda econòmica als països que aborden processos de transició, amb el suport de l’FMI o del Banc Mundial.

fragment de l’article publicat a l’Ara

El recolzament de les potències occidentals a la Primavera Àrab és un exemple de que, poc a poc, les coses canvien. L’hegemonia del petroli decau i com sempre les necessitats econòmiques primen les actuacions internacionals. Ara que els dictadors i governs autoritaris col·locats als seus càrrecs per assegurar l’abastiment de cru pel Primer Món ja no són tan imprescindibles, es poden permetre luxes com revolucions i protestes en busca de la democràcia al Pròxim Orient i el Nord d’Àfrica.

De totes formes, per intentar controlar aquest moviment massiu que reclama governs que respectin els drets humans, Obama proposa al G8 la creació d’una mena de “Pla Marshall” per aquesta revolució àrab. Una inversió de diners que, tot i ser necessària, suposarà el mateix que el Marshall europeu: el deute d’aquests països cap a unes potències més afavorides econòmicament que s’asseguren amb aquesta jugada un domini, més o menys directe.

Sembla que Occident no pot deixar estar les velles costums. I és que el neocolonialisme té un no-sé-què addictiu que  tampoc ha deixat d’adoptar-se entre antics objectius colonials, com ara Xina i el seu safari africà.

Fotografia: Plaça Tahrir – extreta de Flickr

llicència Creative Commons