Etiquetes
Posted by Anna Celma | Filed under Imatges
30 dimecres nov. 2011
Etiquetes
Posted by Anna Celma | Filed under Imatges
29 Dimarts nov. 2011
Posted actualitat tamisada
inEtiquetes
- Globus lliure que porta instruments per mesurar en altitud diferents variables meteorològiques.[Ús recollit al DIEC (DIEC2, any 2007)]
- En sentit figurat, notícia creada intencionadament per obtenir una confirmació, una rectificació o una opinió, i, en qualsevol dels casos, la informació consegüent. El portaveu ha demanat al govern que deixi de llançar globus sonda en matèria econòmica [Ús no recollit al DIEC]”
Els polítics fan servir impunement els globus sonda, emprant-los per preparar el terreny davant mesures que seran impopulars o bé per posar a prova l’opinió pública. És raonable comentar que es tenen certes propostes pensades i veure quina és la reacció ciutadana. Però el que no hauria de ser normal és la impunitat amb la qual actuen aquests polítics, jugant a llençar la pedra i amagar la mà.
26 dissabte nov. 2011
Fue cuando cambiaron mis ojos y se alteró el esquema. Entonces surgieron viejos y nuevos sentimientos. Palabras que resonaban herméticas se volvieron diáfanas. Y pensamientos límpidos se enturbiaron.
Tan natural que resultaba inexplicable. (Re)Encuentros inevitables. Como si esta senda tuviera parte del trayecto discurriendo por un río, de curso agreste y suave a un tiempo. No hay espacio para preguntarse dónde lleva. ¿Qué orilla, qué mar, qué océano? ¿O muere ahogado en aguas pantanosas…? ¿Importa, acaso?
La luna mengua, muere y renace, se agolpa en la sangre y grita. Guía las mareas de la piel. Y han cambiado mis ojos al mirarla, parten de un pozo más profundo. Han tardado en ajustarse las piezas del mecanismo argentado.
Sólo ahora he sabido que mis pasos son míos. Sólo ahora soy consciente de la magnitud de ese milagro. De ese prodigio. Del peso que se arrastra. Del precio que se paga por miradas nuevas, plateadas.
24 dijous nov. 2011
Posted actualitat tamisada
inEtiquetes
Barcelona, capitalisme salvatge, centres comercials, consumisme, Nadal
Deixeu-me fer un petit comentari:
Malgrat els desigs dels Centres Comercials, encara no ha arribat el Nadal. De fet, queda un mes ben bo fins aleshores. Per ara, absteniu-vos de comentar que ja està al caure; eviteu penjar les garlandes i les llums; deixeu en pau els pobres avets (orgànics o de plàstic); no pregunteu als nens petits què demanaran de regal; no feu plans de menú pels sopars i dinars. I sobretot, us ho prego, no engegueu ja les maleïdes Nadales. Escoltarem prou aquestes cançonetes infernals, no patiu.
Gràcies.
#collons
Un dels famosos "galets-llums" de Nadal que tanta polèmica van aixecar a Barcelona sobre si eren originals o horrorosos
24 dijous nov. 2011
Posted actualitat tamisada
inEtiquetes
'Chicago Boys', actualitat, Argentina, Chile, economia, EEUU, Espanya, internacional, Irak, Milton Friedman, mitjans de comunicació, política, UK, URSS
Despite the torrent of populist rethoric about taking of the fat cats and standing up for the little guys, saving Main Street not Wall Street, we are witnessing a transference of wealth of unfathomable size. It is a transfer of wealth from public hands, from the hands of Government, collected from regular people in the form of taxes, into the hands of the wealthiest corporations and individuals in the world. Needless to say, the very individuals and corporations that created this crisis.
Naomi Klein
Les arrels profundes d’aquesta crisi comencen als 70, amb les dictadures xilenes i argentines, el trencament de la URSS i l’obertura del món al capitalisme ferotge, esperonat per líders anglosaxons com Tatcher i Reagan, que privatitza i retalla l’Estat del Benestar i garanteix llibertat absoluta a uns mercats cada vegada més globalitzats. El 11-S permetrà ampliar aquest escenari i portar més enllà la influència de l’anomenada doctrina del shock.
Una doctrina que deu molt a la complicitat de teòrics com Milton Friedman. Crec que no per pocs motius l’hi van donar un Premi Nobel d’Economia (1976). Tampoc van ser escassos els motius pels quals un dels assistents a l’entrega de premis va aixecar-se de la cadira i va escridassar Friedman per la seva implicació en les barbaritats comeses per Pinochet o Videla.