Etiquetes

, , ,

No és un debat; ni tan sols arriba a ser un diàleg.

Si haig de triar un anàlisi, em quedo amb la visió de Ignacio Escolar, que al seu blog penjava en primer lloc una consideració prèvia al “debat”:

Si la campaña electoral es ese tiempo en el que los políticos se explican, presentan sus propuestas y confrontan sus ideas con los demás candidatos para que así los ciudadanos puedan decidir su voto, la campaña para estas generales va a ser, para el probable ganador, la más corta de la historia. Descontando el tiempo de la publicidad, se quedará en apenas 90 minutos: lo que dure esta noche el único, raquítico y encorsetado debate entre (sólo) los dos principales candidatos. Hora y media, nada más: como un partido de fútbol.

També és molt bona la reflexió que fa del “debat” en sí; Escolar parla d’una entrevista de Rubalcaba a Rajoy, i d’un monòleg de Rajoy a Rubalcaba.

Més enllà de l’efecte d’aquesta trobada televisiva, per dir-li d’alguna manera, amb càtering inclòs d’uns 18.000€ que paguem entre tots; més enllà, com deia, de si Rubalcaba ha aconseguit escurçar la distància profunda que el separa del PP en aquesta carrera pel #20N, el que es fa palès és com cada vegada costa més i més que els polítics pateixin les conseqüències de faltar al respecte als ciutadans.

Què vull dir? Vull dir que no es pot parlar de debat si no hi ha més que el bipartidisme establert i acomodat. No es un exercici de la democràcia ni un aparador de la realitat política espanyola si només hi ha espai pels dos que guanyen sempre. Més aviat esdevé una riota, una nova riota de la classe política cap a la ciutadania, que fa evident com les campanyes electorals no deixen de ser un atrezzo que es mou per tot l’Estat, com un circ ambulant que canviarà de roba i espectacles segons la ciutat on parin.

Advertisements