Etiquetes

, ,

Corren les fulles empeses amb ànsies del joc de vent. Corren veloces, saltant sense patró, seguint a mitges el camí de les vies que dibuixen gargots al paviment, entre cotxes i vianants. Corren vermelles sobre gespa marronosa, colors difuminats per l’ombra del vespre.
Miro les fulles i salta al meu cap un pensament de fa unes hores. La iaia parla del temps que passa i corre i no té clemència amb ningú. Li dic que en fa un gra massa, oh i tant que s’ha de créixer! I quelcom dins meu espetega.
Entenc que ella parla del preu a pagar, però m’enfada. Ells dos estan bé, poden viure encara moltes coses!
Fatídica paraula, aquest encara.
Qui sóc jo per jutjar les vísceres dels altres?
Si jo també m’aferro al pas del temps passiu, al ritme pausat, a la cadència lenta que deixa lleus marques al meu rostre i encara no traeix la nena que duc dins al pit.
Si a mi també em fa por el dia que l’encara perdi vigència i tot el seu sentit.

Ron Sexsmith — Late bloomer

Advertisements