Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , ,

Extret de l’article “El Gobierno de Nadie (una pesadilla)” d’Amador Fernández-Savater:

Hannah Arendt llamaba “Gobierno de Nadie” al dominio de la burocracia y comentaba al respecto: “no es necesariamente un no gobierno, bajo ciertas circunstancias incluso puede resultar una de sus versiones más crueles y tiránicas”. ¿Por qué? Sencillamente porque “no podemos considerar responsable de lo que ocurre a nadie, no hay auténtico autor de las acciones y de los acontecimientos. Realmente es sobrecogedor”. Lo que sigue son sólo algunas intuiciones y citas que me vienen más o menos desordenadamente a la cabeza al pensar en los gobiernos técnicos de Monti-Papademos. Notas de una pesadilla.

Gobiernos de nadie sembla la descripció perfecta per l’escenari en que ens movem avui en dia. Tecnocràcia que s’empara en paraules sagrades com Ibex 35 o prima de riesgo, que no són sinó xifres virtuals en pantalles disseminades pel món. No els interessa a aquests Gobiernos de nadie que es faci ressó d’errors garrafals que aquests temples sagrats cometen: no faran publicitat de com les Agències de qualificació han donat la AAA+ a entitats que es fonamentaven en aire, pols i sorra. Organismes, empreses, governs i entitats han promogut una ‘economia del no-res’.

El roto

Entitats que, només per donar un exemple del “no-res” amb que especulen a diari, compren l’assegurança d’unes hipoteques que previàment han comprat en paquets de Subprimes, per les quals guanyen diners tant si el pobre hipotecat paga o no és capaç d’afrontar els pagaments! Al documental Inside Job s’entén perfectament aquest parany, aquesta estafa legal. I sobretot, s’hi donen noms i cognoms dels implicats; alts càrrecs de grups d’inversió com Goldman Sachs que en lloc d’estar a la presó, avui en dia són part de l’equip de govern del president Obama*.

El roto

Els Gobiernos de nadie no diran a veu en crit que divendres la prima de risc superava els 500 punts a Espanya no per “motius de mercat” sinó per una  disposició tècnica**, no fos cas que la gent s’adonés que aquestes ombres que controlen els nostres esglais diaris no són més que això, ombres. Fum. Fils de titella sense unes mans concretes manipulant-los. I sobretot, els fa por que la gent s’adoni que no són omnipotents. No són infalibles, excepte a l’hora de repartir-se el pastís.

Un altre enllaç imperdible és aquest: Eurozone debt web: Who owes what to whom? Resulta molt instructiu veure com els deutes dels “països insolvents” són molt, molt, molt inferiors als deutes dels “grans regnes de la solvència” (França, Alemanya, EEUU, el Regne Unit…). Però sembla que els primers han perdut el dret a decidir democràticament qui els governa i per això han d’empassar-se un Monti o un Papademos imposat -ambdós compartint, quina casualitat, un lligam amb la ja esmentada Goldman Sachs***. Sempre segons bàrems de les agències de qualificació ja esmentades.

Tot plegat, un terrible i fastigòs peix que es menja la cua.

El roto

__________________________________________________________________

* De fet, Goldman Sachs va ser un dels principals benefactors d’Obama tant a la seva carrera presidencial com quan optava a ocupar un càrrec al Senat. Així s’entenen moltes coses…

** Podeu llegir sobre això a La Vanguardia i a La Información.com

*** Fitxa de Mario Monti (font: European Comission ‘Economic and Financial Affairs’) i un article de El Confidencial sobre el vincle entre el primer, Lucas Papademos i Mario Draghi

Fonts:

  1. bloc Fuera de lugar de A. Fernández-Savater
  2. Wikipedia (subprimes)
  3. web oficial Inside Job
  4. Huffington Post
  5. web www.nachumlist.com
  6. BBC
  7. Página 12
  8. La Vanguardia
  9. La Información
  10. El Confidencial
  11. web oficial European Comission ‘Economic and Financial Affairs’
  12. Vinyetes de El Roto
Anuncis