Només un petit apunt

Etiquetes

Barcelona, capitalisme salvatge, centres comercials, consumisme, Nadal

Deixeu-me fer un petit comentari:

Malgrat els desigs dels Centres Comercials, encara no ha arribat el Nadal. De fet, queda un mes ben bo fins aleshores. Per ara, absteniu-vos de comentar que ja està al caure; eviteu penjar les garlandes i les llums; deixeu en pau els pobres avets (orgànics o de plàstic); no pregunteu als nens petits què demanaran de regal; no feu plans de menú pels sopars i dinars. I sobretot, us ho prego, no engegueu ja les maleïdes Nadales. Escoltarem prou aquestes cançonetes infernals, no patiu.

Gràcies.

#collons

Un dels famosos "galets-llums" de Nadal que tanta polèmica van aixecar a Barcelona sobre si eren originals o horrorosos

La doctrina del shock

Etiquetes

'Chicago Boys', actualitat, Argentina, Chile, economia, EEUU, Espanya, internacional, Irak, Milton Friedman, mitjans de comunicació, política, UK, URSS

Despite the torrent of populist rethoric about  taking of the fat cats and standing up for the little guys, saving Main Street not Wall Street, we are witnessing a transference of wealth of unfathomable size. It is a transfer of wealth from public hands, from the hands of Government, collected from regular people in the form of taxes, into the hands of the wealthiest corporations and individuals in the world. Needless to say, the very individuals and corporations that created this crisis.

Naomi Klein

Les arrels profundes d’aquesta crisi comencen als 70, amb les dictadures xilenes i argentines, el trencament de la URSS i l’obertura del món al capitalisme ferotge, esperonat per líders anglosaxons com Tatcher i Reagan, que privatitza i retalla l’Estat del Benestar i garanteix llibertat absoluta a uns mercats cada vegada més globalitzats. El 11-S permetrà ampliar aquest escenari i portar més enllà la influència de l’anomenada doctrina del shock.

Una doctrina que deu molt a la complicitat de teòrics com Milton Friedman. Crec que no per pocs motius l’hi van donar un Premi Nobel d’Economia (1976). Tampoc van ser escassos els motius pels quals un dels assistents a l’entrega de premis va aixecar-se de la cadira i va escridassar Friedman per la seva implicació en les barbaritats comeses per Pinochet o Videla.