Etiquetes
Anorèxia, dona, fotografia, gènere, Periodismo Humano, reportatge, sentiments

“Mi vida está regida por las básculas, que me gritan para que me suba a ellas en cada oportunidad. El subidón de perder unos kilos no dura mucho. No es suficiente. Nunca lo es. ‘Todavía estás muy gorda’, silba la voz en mi cabeza.” Jo
Reportaje y fotografías de Felicia Webb
Per desgràcia he viscut de no massa lluny aquest drama, aquesta és una epidèmia en gran part oculta que costa molt de viure i entendre.
He vist totes les fotos del link, molts documentals, llegit sobre el tema, i encara no entenc com persones tan intel·ligents es deixen portar per aquesta malaltia.
Bona la tria de la paraula “epidèmia”. Es cola sota les portes, s’enganxa als miralls i de sobte atrapa els seus portadors. I és contagiosa, molt contagiosa.
És molt complicat no caure-hi, crec. S’ha de tenir una base sòlida d’autoestima, de personalitat formada i confirmada, per dir-ho d’alguna manera. S’han de tenir valors ferms, que s’apliquin als altres i a un mateix. Respecte, amor. Això per començar.
I després, no és gens fàcil esquivar tots els dards que llencen contra la imatge, contra el nostre físic -siguem homes o dones, és igual. Amb 50 anys ha de semblar que en tenim 30! Quina bogeria.
Els productes cosmètics que prometen l’eterna joventut, la roba que només entra a maniquins de dubtosa versemblança (no s’aguantarien dempeus si fossin reals), l’associació entre realització personal i bellesa…
Crec que tots i totes, alguna vegada o una altra, ens hem mirat al mirall i hem agafat una part del cos, estudiant-la amb microscopi, amb ulls hiper-crítics. O ens hem superposat sobre una altra persona, mirant-ne el seu cos i el nostre, dient-nos que demà mateix comencem el règim. No té res a veure amb la salut, física o mental, amb el nostre benestar. Té a veure amb la bogeria de creure que hem de complir uns cànons de bellesa.
Cànon estètic que canvia amb tanta facilitat com nosaltres ens canviem de mitjons. Que li diguin a Rubens “les dones, faci-les de 50kg com a molt!”.