Etiquetes

, , ,

Camino amb les meves cabòries rondant pel cap. Quelcom desvia els pensaments de les tonteries de costum. L’escena davant meu, de sobte, no té per què colpir-me. Un home remena en el contenidor.

Porta roba vella, tota verdosa, d’uns colors apagats, esvaïts. El contenidor tancat davant seu, amb un peu posat a la palanca. Les mans ocupades lligant-se un cinturó negre. Penso que se’l deu estar posant bé. Però al cap d’un moment fa un gest de ràbia i el retorna. El llença de nou dins, amb les escombraries.

L’home regirant contenidors ja no té efecte sorpresa en mi. S’ha convertit en una escena familiar, comuna, habitual; sense un horari marcat que la restringeixi. Tampoc és tan clar qui en serà el protagonista, armat de pals i amb un carret, ple de troballes i tresors. No m’indigno ni m’entristeixo. Hi passo al costat, hi dedico uns segons de pensament, continuo caminant.

Però al passar-lo de llarg, veig quelcom que em fa obrir els ulls i la boca. El carret de la compra, manllevat vés a saber on, té un anunci encara enganxat al capçal. L’anunci de Freixenet, or sobre negre, amb dones abillades amb vestits daurats i brillants, alcen a l’aire les copes. La primesa d’alguna d’elles les fa semblar tan fràgils com les bombolles de cava que estan representant. L’escena idealitzada enganxada a la reixa de ferro amb rodes, em fa tornar a mirar allò que ja s’ha convertit en escena rutinària.

L’home segueix mirant el cinturó vell que ha retornat al contenidor. Després, es posa a regirar de nou entre les bosses de brossa i objectes abandonats. 

The Dø — The Wicked and The Blind