Etiquetes
#primaveraestudiantil, #YoTambiénSoyElEnemigo, actualitat, drets humans, economia, Espanya, fotoperiodisme, mitjans de comunicació, política, primaveravalenciana, València, violència policial
València continua demostrant que la ciutadania està cansada de la farsa en que vivim. Cansats d’empassar tot el que ens cau a sobre, de callar i no protestar, de permetre que poc a poc ens vagin treient els nostres drets i la nostra dignitat. La manifestació de dimecres 22 de febrer és la resposta no violenta a la brutalitat policial viscuda durant les protestes estudiantils. També és la prova que seguiran reivindicant el dret a una educació pública de qualitat i que lluitaran per exigir responsabilitats i reparacions a l’Administració Pública, tant per les conductes policials com per la manera en què s’han comportat alguns representants polítics, per exemple la delegada del Govern Paula Sánchez de León.
Una marxa multitudinària, pacífica i unida
El sedàs 
Ya hay una gran cantidad de firmas pidiendo la dimisión de ésa señora (por darle un calificativo neutro); por desgracia tenemos le experiencia de que estas demandas, aunque sean multitudinarias, queda la mayoría de las veces en eso, en demandas; pero no cesaremos por ello.La chica ésa, que sufra al menos el incordio que podamos ocasionarle; no sé cómo serán sus sueños, pero igual tiene alguna que otra pesadilla que le haga reflexionar. Estaría bien.
Pues eso mismo Mely, no conseguiremos que dimita, pero al menos sí convertirnos en una mosca cojonera y hacer público nuestro rechazo por su manera de hacer las cosas. Estaría bien, sí