Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , , , , , ,

L’EuroVegas és un projecte de construcció d’un complex dedicat a la indústria del joc a Espanya: les províncies escollides per acollir-lo són Madrid o Barcelona. Tot i que les xifres de beneficis econòmics pel sector terciari poden ser suculentes i sucoses, la llarguíssima llista de contres que l’EuroVegas porta sota el braç és quelcom impossible d’ignorar. Si ara permetem que la Generalitat aconsegueixi tirar endavant aquest projecte, pagarem molt car haver acollit el macro-casino a casa nostra. L’EuroVegas segueix la línia econòmica neoliberal que ens ha portat de cap a la crisi econòmica, el mateix neoliberalisme que continua apoderant-se dels Estats per la tàctica d’imposar tecnòcrates i que continua embutxacant-se bilions d’euros gràcies a les asfixiants mesures per retallar els dèficits, alhora que escanyen sense compassió les economies familiars i les PIMES.

Un suïcidi pel mediambient

Si tenim la mala sort d’acollir l’EuroVegas a Barcelona, la localització d’aquest macro-complex serà la costa de la comarca del Baix Llobregat, dins l’Àrea Metropolitana. Una primera objecció a permetre’n la construcció és que els terrenys triats per la seva edificació es troben dins el Delta del riu Llobregat, un ecosistema fràgil molt afectat per la tradició industrial de la zona i per la proximitat amb el port de Barcelona i l’Aeroport del Prat. Des del punt de vista mediambiental, l’EuroVegas és un suïcidi per la comarca. Em quedo amb les paraules del comunicat de Depana, organització que treballa per la Defensa del Patrimoni Natural:

“Ras i curt: la intenció de construir a Catalunya un monstruós complex dedicat a l’oci, a l’entreteniment més vulgar i massificat, als jocs d’atzar i a totes les activitats més materialistes, artificials i embrutidores que inevitablement sempre els hi fan costat, sense oblidar els nous camps de golf que faran, tot plegat, sembla irreal!. I per poder fer això, en nom del totpoderós argument de les multimilionàries inversions i la creació de llocs de treball, es destruiran prop de 200 hectàries d’espais lliures, més els accessos corresponents, més totes les conseqüències negatives mediambientals i paisatgístiques, més les modificacions que en la vida de les poblacions properes es produiran a conseqüència de les activitats del futur complex. Construir un horrorós monument al mal gust, a la ficció, a la felicitat efímera, a la bogeria col·lectiva, al triomf del guany econòmic fàcil, no sembla pas que sigui un bon mètode per ennoblir la gent d’un país, d’un poble, per molt que des del Govern s’intenti buscar justificació a tot això posant un pegat a la crisi econòmica.”
Lleis fetes a mida pel magnat del joc

A Depana fan ben fet de parlar de “monstruositat, mal gust, felicitat efímera, bogeria col·lectiva o triomf del guany econòmic fàcil“. Però si l’argument medioambiental no us convenç, en tenim més. L’EuroVegas seria el quart macro-projecte del multimilionari S. Aldeson, que sap com treure molt de profit de la ludopatia, entre altres. Ja ha construït casinos a Las Vegas (obvi), Singapur i Macau, té 76 anys i ocupa el 16è lloc a la llista de Forbes dels més rics del món. És d’aquella mena d’homes que farà qualsevol cosa per aconseguir allò que vulgui i en aquest cas, no s’ha tallat un pèl per presentar les seves condicions per triar Madrid o Barcelona. Sense embuts, ha presentat una llista de demandes i exigències, un insult en tota regla pels ciutadans i per les nostres institucions. Exigeix que, a canvi d’impulsar l’EuroVegas, algunes lleis s’han de retocar una mica, per adaptar-les a les necessitats que el seu negoci del joc genera. Com titulen meravellosament en un article a El País, Aldeson vol ‘Leyes a medida para la capital del juego’. Amb dos collons. L’Esperanza Aguirre s’ha afanyat a assegurar que signarà on calgui.

Cito alguns exemples de les exigències del septuagenari sense escrúpols:

1. Treball
  • Vol modificar l’Estatut dels Treballadors per relaxar la “rigidesa dels convenis col·lectius”, quelcom que afectaria tots els treballadors del joc a Espanya
  • Es queixa de “l’elevat cost de les quotes a la Seguretat Social”
  • Sol·licita la creació d’un MBA sobre la indústria del joc “a mida amb les necessitats del seu complex EuroVegas”
2. Incentius
  • Vol modificar la legislació que regula les ajudes estatals a empreses, per tal que el Govern pugui “recolzar la sol·licitud de finançament per un import superior als 25 milions d’euros” al Banc Europeu de Inversions -pretén que no se li exigeixin garanties per obtenir aquest finançament i en cas que això no sigui possible, que l’Estat espanyol faci d’avalista per l’EuroVegas
  • Demana el finançament de fins el 60% del cost de formació a treballadors i el finançament del 100% de les seves inversions mediambientals durant 5 anys. A més, aspira a rebre subvencions a l’ocupació també pels llocs de treball indirectes creats durant la construcció del macro-casino
3. Infraestructures i 4. Sòl i Urbanisme
  • Sol·licita que, si el complex s’ubica a Madrid, es construeixin estacions de metro, xarxes de Rodalies, parada d’AVE, un intercanviador i que es millorin les carreteres per evitar els embussaments. Ah, i també que es permetin els vols en hel·licòpter entre Barajas i l’EuroVegas
  • Demana al Govern regional i a l’Ajuntament que li cedeixi tot el sòl públic que tingui la zona escollida i que “les vivendes protegides s’ubiquin a un altre emplaçament”. Planteja que l’expropiació del sòl privat “quan no sigui possible una solució negociada” i que s’escurcin els terminis i requeriments urbanístics per construir el macro-casino
5. Marc regulador i 6. Tributació
  • Demana una llei específica amb vigència de 30 anys que declari el projecte com de interès autonòmic, li atorgui un període d’exclusivitat de 10 anys, autoritzi llicències sense concurs, que s’eliminin les limitacions a la inversió estrangera en casinos… 
  • Pretén que es permeti l’entrada als seus casinos a: menors d’edat, persones incapacitades legalment i aquells que voluntàriament s’havien apuntat a un registre per restringir-los l’accés a aquesta mena d’establiments
  • Vol canviar la llei de prevenció de blanqueig de capitals per a què tan sols se li obligui a identificar al client a l’entrada del casino i quan vulgui comprar o canviar fitxes per valor superior a 2.000€, tot i què aquest llindar també el vol reduir. De pas, vol que els casinos puguin subministrar crèdit als jugadors, que s’elimini la prohibició de publicitat e incentius en el complex o que tinguin llibertat d’horari comercial pels seus negocis
  • Demana que es pugui fumar lliurement a qualsevol espai tancat del seu complex
  • Vol la devolució del IVA a les empreses del complex i que el macro-casino sigui una “zona franca” pels clients no comunitaris, per tal de deixar-los exempts de pagar aquest impost
  • Sol·licita 10 anys de “vacances fiscals” a la Comunitat en tot allò relacionat a la taxa fiscal del joc, incloent màquines recreatives; també vol 10 anys sense haver de pagar l’impost sobre béns immobles 
  • I de fet, la llista continua i continua i continua…

I si tot això encara no us sembla prou, podem avançar l’arribada d’uns amics a la festa: la Màfia. Així ho creu el periodista Roberto Saviano, amenaçat de mort per la Camorra napolitana a causa dels seus reportatges d’investigació, recollits al llibre Gomorra. Savino pensa que el projecte EuroVegas esdevindrà el centre de reciclatge mafiòs d’Europa. Em sembla que es tracta d’una persona prou entesa en aquests temes com per escoltar la seva opinió, com a mínim. Però a més, com dèiem més amunt, resulta que S. Adelson té casinos a Macau, ciutat xinesa on la indústria dels jocs d’atzar estan relacionats amb el crim organitzat asiàtic -ho expliquen a El País a l’article ‘Dinero opaco para EuroVegas‘. 

Reitero: l’EuroVegas i el seu magnat mafiòs, us els podeu confitar

M’oposo completament a l’EuroVegas, tant a Madrid com a Barcelona, però per suposat, encara amb més força dic que no el vull veure a la meva terra, a la meva comarca. Pels danys mediambientals que causaria, per l’economia il·lusòria i falsa que generaria, un model absolutament contrari a la direcció que considero correcta -la transició a una economia del coneixement, potent i capdavantera. A més, la possibilitat d’enfortir l’economia submergida i el blanqueig de capitals és un risc impossible d’assumir per Catalunya i per Espanya. No suportaria que les nostres Administracions Públiques, ja sigui la Generalitat o la Comunidad de Madrid, es baixin els pantalons i accedeixin com gossets falders a les amenaces i demandes de Sheldon Aldeson, qui s’atreveix a exigir la modificació de la legislació d’un país i un tracte preferent en fiscalitat. Tampoc vull recolzar un turisme que no potencia el patrimoni cultural i natural del territori, sinó el capitalisme més violent.

Estic contenta que el grup socialista de Barcelona hagi expressat el seu rebuig per la instal·lació de l’EuroVegas a la nostra terra i més encara perquè han demanat que l’Executiva del PSC també s’oposi directament contra el casino. Diuen que la proposta xoca frontalment contra el model de ciutat que Barcelona és i ha estat. Segons Carles Martí, primer secretari del grup socialista de Barcelona, “L’EuroVegas es troba a les antípodes del model de ciutat i país que defensem. Ens volen portar pel camí fàcil. És la mateixa economia del totxo i de sol i platja que ens ha portat fins a aquesta crisi“, paraules que comparteixo completament.

Sufjan Stevens — Chicago

Advertisements