Etiquetes
Àfrica, criminals, crims de guerra, drets humans, genocidi, guerra, Human Rights, infants, Invisible Children, Kony 2012, Obama, Uganda, violència
Començo una setmana de documentals i vídeos que val molt la pena veure.
Avui Invisible Children. KONY 2012
Després de veure el vídeo és obligatori llegir aquest article de Juanlusanchez, La onda viral de KONY 2012 levanta pasiones y sospechas per tenir una aproximació crítica a aquesta campanya viral de Invisible Children. A més, si es vol entendre per què aquest vídeo està pensat per ser compartit i per incitar als que el veuen a col·laborar en aquesta distribució massiva, doneu una ullada a l’entrada en el blog Trending Topics de El País: Así te ha manipulado el vídeo de Kony 2012. Entenguem “manipular” no com a engany i distorsió, sinó per explicar que ens provoca sentiments individuals però compartits que desenvoquen en una reacció conjunta. Aquests dos articles tenen en comú que posen en dubte si l’objectiu justifica els mitjans: KONY 2012 és simplista, paternalista i sembla un anunci de qualsevol producte consumista típic. I si és relativament senzill crear un vídeo que emocioni a la gent sense aprofundir en totes les cares de la moneda i per tant, sense garantia que sigui verídic, què evitarà que qualsevol informació verosímil i viral no es pugui fer servir per interessos personals?
A The Guardian es fan aquesta mateixa pregunta: And what about truth, lies and propaganda? The Kony video was made by people whose intentions seem good, even if their ideology and analysis may be a touch simplistic. But what if a video with more sinister antecedents were to get this kind of viral boost? It suggests the old saying that “a lie can run round the world before the truth has got its boots on” is acquiring a chilling new resonance. Hi ha debat per estona.
Per últim, no oblidem tampoc que hi ha altres organitzacions que ja fa temps que treballen per acabar amb la LRA i amb Joseph Kony. Human Rights llançava la campanya Dear Obama l’any 2010:
El sedàs 