3. Un col·lectiu sense atenció sanitària: un desgavell sanitari

En aquest mateix estudi de Metges del Món es citava una de les grans problemàtiques que sorgeixen arrel de la marginació d’un col·lectiu en l’atenció sanitària: es tracta d’una violació flagrant d’un dret fonamental que, alhora, suposa un perill molt gran en cas que sorgeixin possibles epidèmies. Com a exemple, citaven la grip A, però algunes malalties més comuns i que a Europa es donen per eradicades també són susceptibles de quedar fora de control, novament, si no es fa un seguiment de tota la població del territori –sense parar-se en estupideses com si la nacionalitat coincideix o no amb la de l’administració que és responsable de garantir aquest control i aquesta precaució. Com diuen des de Metges del Món, l’accés a la sanitat no és un acte de generositat sinó de justícia i ha de marcar el camí per a que tots els estats membre de l’UE compleixin amb les seves obligacions internacionals i, en la majoria dels casos, constitucionals, en matèria de drets fonamentals.

A partir d’agost tan sols les embarassades i els menors d’edat podran rebre assistència mèdica, que en el primer cas finalitzarà després del part. Així doncs, amb un col·lectiu de persones desprotegides, que en molts casos es troben en situació de pobresa i de malnutrició, que ja de per si es troben en major risc de caure malalts perquè el seu nivell socioeconòmic els fa més vulnerables, com es podrà controlar que aquestes persones no morin en massa? Com es podrà evitar la reaparició de malalties com el xarampió, que l’OMS estava a punt de declarar com eradicada a Europa i que només al nostre país va tenir uns 2.000 casos nous l’any 2011? Què faran els malalts de VIH, de càncer, d’Alzheimer, per poder costejar-se els altíssims preus dels medicaments que fins ara la SS els proporcionava? Quina mena d’éssers humans som, si deixem morir aquesta gent només perquè són nouvinguts, només perquè han tingut menys sort que nosaltres i s’han vist forçats a marxar de les seves terres per buscar un futur?

L’exemple que posàvem del xarampió és un dels factors que més preocupen als professionals mèdics. Si ja hi havia hagut un descens preocupant en les vacunacions a causa de moviments anti vacunes –sovint basades en estudis i creences que científicament s’han provat com errònies o falses, com ara el cas de l’article publicat a The Lancet l’any 1998, signat per Andrew Wakefield i que relacionava l’autisme amb la vacunació-, aquesta exclusió de la població immigrada tan sols servirà per empitjorar el panorama. Pels que desconfien de les vacunes, mireu-vos aquest vídeo:

En el cas del xarampió, l’altíssim impacte de contagi que té aquesta malaltia suposa un cost monumental per qualsevol país on sigui detectat, donat que el protocol estableix que es facin controls a tothom que pugui haver estat exposat al virus. Hi va haver un malalt que havia assistit a un concert multitudinari: això va provocar que es fes el seguiment de tots els que havien assistit a aquella actuació. Costa imaginar la llarguíssima xifra que aquest reguitzell de proves mèdiques i gestions burocràtiques pot arribar a suposar; el que està clar, però, és que representa un cost molt, molt més alt que no pas un campanya de vacunació tetravírica eficient.

Si permetem que aquesta exclusió es faci efectiva a partir del setembre de l’any 2012, no només resultarà un crim contra els immigrants afectats per aquesta marginació, sinó que tota la població perdrem anys i anys d’esforços econòmics i socials per aconseguir que la salut sigui no tan sols un dret inalienable, sinó una realitat palpable a la nostra societat. No podem permetre que les polítiques sanitàries es rendeixin als interessos privats i que es reservi el dret d’admissió tan sols a qui té diners per comprar la salut.

Advertisements