• Sobre mi

El sedàs

~ l'actualitat tamisada

El sedàs

Tag Archives: periodisme

#19J Que se jodan ellos

20 divendres jul. 2012

Posted by Anna Celma in actualitat tamisada, Imatges

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

#acampadabcn, #quesejodan, actualitat, Barcelona, Catalunya, ciència, dia a dia, drets humans, economia, Espanya, Europa, fotografia, fotoperiodisme, franquisme, humans, mitjans de comunicació, periodisme, política, Rajoy, reforma laboral, retallades

Un riu de gent sense final recorrent Barcelona. Fins quan poden ignorar aquests crits? Fins quan poden fer veure que no ens senten?

Ronda de Sant Pere pleníssima de gent, en poca estona descobreixo que Urquinaona també és plena a vessar. Això explica perquè durant més de dues hores no es mouen els que són vora Plaça Catalunya!

L’emblemàtic símbol de les manifestacions des de fa uns quants mesos: les tisores insaciables

“Nos joden los recortes pero más nos joden los comentarios y las risas de esta panda de cuatreros”

“La majoria absoluta de l’Aznar ens va portar a la guerra de l’Iraq i la de Rajoy a la misèria del franquisme”

“Españoles, Franco ha vuelto”

A Catalunya no oblidem la violència in crescendo que Felip Puig ha instaurat per silenciar les protestes ciutadanes

“Mas, cabró, retalla’t els collons”

Prou retallades a l’Estat del Benestar

La majoria de les fotografies les he fet enfilada a unes bastides de Via Laietana, davant de la plaça Berenguer el Gran. Vaig ser-hi un parell d’hores i el riu de gent semblava no tenir final

Riuada de gent

“¿Somos tontos? Recortes no ayudan, ¡arruinan!”

#laculturanoésunluxe

Més d’una hora i mitja després d’enfilar-me a la bastida davant la plaça de Berenguer el Gran, encara hi havia tota aquesta gentada baixant Via Laietana

__________________________________________________________

Més fotografies al meu twitter: @Acelmamelero

The Verve — Bittersweet Simphony

Bonus: la prima de riesgo de los cojones pasa de 600 y en Twitter responden con #SacaTuCulo o #SacaTuCuloARajoy (mi preferido, el de @kurioso)

 

 

 

18 de julio y la sombra acecha

18 dimecres jul. 2012

Posted by Anna Celma in actualitat tamisada, Paraules

≈ 1 comentari

Etiquetes

actualitat, Barcelona, Catalunya, ciència, dia a dia, drets humans, economia, Espanya, Europa, franquisme, Guerra Civil, humans, internacional, mitjans de comunicació, periodisme, política, Rajoy, sentiments, violència, violència policial

Tengo 24 años. Nunca había sentido tan cerca, tan similar y tan posible la sombra del franquismo, acechando de nuevo este país. Sé que nunca había desaparecido del todo, que la Transición fue un enorme parche que solventó algunas cosas, enterró otras y a muchas más tan sólo las cubrió con una sábana. Como esos muebles viejos de las casas cerradas a cal y canto, que sin embargo al levantar las ropas blancas que los esconden, permanecen intactos.

Y aquí estamos, a 18 de julio de 2012, pensando en el 18 de julio de 1936. Sintiendo que, por otras vías, están retomando el trabajo a medias, la dictadura reconvertida en dictablanda. En una poda prolongada de derechos civiles, laborales, sociales e incluso humanos, sin miramientos, sin contemplaciones. Sin vergüenza, cabe decir. Cada vez con menos miramientos a intentar, por lo menos, fingir que sienten relativa preocupación hacia aquellos a los que están hundiendo a la miseria.

La sombra del franquismo y todo lo que representa, esta derecha rancia, exacerbada e implacable, la izquierda debilitada por contradicciones e hipocresías, y la otra izquierda apabullada por leyes electorales que cada vez les entierran más en vida para condenarnos a un bipartidismo eterno. Nunca había sentido tal sensación de temor palpable ante un maremoto en ciernes, del cual ya hemos sentido por millares las fuertes olas previas que han ido derrumbando los diques de nuestra democracia.

Tengo miedo y por eso quiero luchar. Para evitar que nos impidan el acceso a la sanidad, a un trabajo digno, a la educación, a la cultura, a la convivencia pacífica entre ciudadanos iguales, a una justicia neutral, a una política democrática… En suma, a todo aquello que nos convierte en soberanos de nuestro destino. Pequeños o grandes gestos, todos contarán: ciudadanos, es hora de luchar.

“Volem eradicar els casos de càncer produïts pel VPH”

03 Dimarts abr. 2012

Posted by Anna Celma in actualitat tamisada, Paraules

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

actualitat, Barcelona, Catalunya, ciència, Espanya, humans, ICO, internacional, investigació, medicina, periodisme, recerca, VPH

Des de l’Institut Català d’Oncologia estan decidits a fer desaparèixer el càncer de coll uterí, atacant directament la causa: el Virus del Papil·loma Humà.
Article publicat per Biopol’H al seu butlletí d’abril
 

Parlem amb experts de la Reunió de Consens General del Programa de Monografia sobre Virus del Papil·loma Humà i Prevenció del Càncer

Són experts internacionals en VPH i epidemiologia, han celebrat aquest mes de març una trobada a Barcelona per posar en comú la feina feta i porten sota el braç una notícia excel·lent: el càncer de coll d’úter podria desaparèixer en les pròximes dècades. Com? Eradicant les infeccions del Virus del Papil·loma Humà, que poden conduir a l’aparició d’aquest i d’altres tumors.

Gràcies al treball comú durant 25 anys d’investigadors d’arreu del món s’ha demostrat que la vacuna contra el VPH pot evitar el desenvolupament del càncer de coll uterí. A més han comprovat que altres càncers, com ara alguns respiratoris, genitals, de l’anus, de coll i de cap, també tenen un origen relacionat amb el VPH, en concret amb les tipologies 16 i 18 del virus. Pel Dr. Thomas Broker, President de la Societat Internacional del VPH, la satisfacció més gran és veure com els llargs anys d’investigació comencen a traduir-se en decisions polítiques en matèria de prevenció sanitària. Els governs van adoptant, poc a poc, la recomanació comuna d’aquests científics: generalitzar tant com sigui possible la vacunació contra el VPH, no només per evitar les morts pels càncers que pot provocar sinó també per estalviar-se el cost que el tractament d’aquests tumors i altres malalties associades suposen anualment.

Des de la seva creació l’any 1995 l’ICO compta amb un Programa de Recerca en Epidemiologia amb una forta línia de recerca en càncer. El Dr. Xavier Bosch i el seu equip han dedicat molts anys a l’estudi del VPH i el càncer de coll d’úter, i el seu treball ha estat fonamental per establir la relació entre tots dos. A més, han participat activament en el disseny i l’avaluació de les vacunes per prevenir-lo, sent dels pocs centres espanyols que han participat activament en els assaigs clínics avançats de les dues vacunes existents –la tetravalent contra les variants 6,11, 16 i 18 i la bivalent contra els VPH 16 i 18.

Quan li demanem al Dr. Bosch que ens doni xifres, ens posa d’exemple el cas català. “Si parlem de càncer de coll uterí, tenim a l’any 80 morts per aquesta malaltia i 250 nous casos, però amb el diagnòstic precoç cada vegada identifiquem més casos en els estadis inicials de la malaltia, on podem actuar amb un tractament que evita el desenvolupament del tumor. Així doncs, treballem amb una prevenció secundària, la de l’screening, que ens ajuda a fer deteccions precoces. Malgrat tot, el nostre objectiu no és aquest: volem eradicar els casos de càncer produïts pel VPH i això només es pot aconseguir amb la prevenció primària, és a dir, amb la vacunació contra aquest virus”, constata.

Fins fa poc, només es relacionava el VPH amb el càncer de coll d’úter i, per tant, es considerava que la seva vacuna era tan sols aplicable a dones. Com explica la Dra. Jane Kim, de la Universitat de Harvard i experta en models de predicció d’impacte d’estratègies sanitàries, aquesta idea s’ha demostrat errònia. Ara no només s’aconsella vacunar les nenes, sinó també als nens. D’aquesta manera, qualsevol adolescent sexualment inactiu podrà quedar immunitzat contra el VPH. Austràlia ja ha començat a aplicar aquesta política i han comprovat com baixaven dràsticament les xifres de càncers associats al VPH, a més d’altres malalties relacionades, com les berrugues genitals. Tot i així, la Dra. Kim deixa clar que el context social és essencial a l’hora de prendre aquestes decisions i poder elaborar un pla sanitari eficaç. “No és igual la política a Austràlia o Àustria, on es vacuna també la població masculina, que la d’un país on hi hagi una gran majoria de dones immunitzades; en aquest cas potser no caldria ampliar la vacuna als nens. Però, en el d’Estats Units, per exemple, on l’estadística assenyala que el nombre de nenes vacunades no seria suficient per fer desaparèixer el VPH, sí podríem aconsellar amb vehemència que s’inclogui als nens en les campanyes de vacunació”, explica.

Malgrat tot, fins ara hem estat parlant d’escenaris de països desenvolupats, on és possible promoure polítiques de vacunació i prevenció, malgrat l’alt preu de les vacunes contra el VPH. Quina és la situació si marxem d’Occident i viatgem al Tercer Món? Desoladora, segons la Dra. Lynette Denny, professora de Ginecologia a Ciutat del Cap, a Sud-Àfrica. “Al meu país el càncer de coll uterí és el més freqüent en les dones i el 80% dels casos moriran, perquè quan reben l’atenció mèdica és massa tard. A l’Àfrica no hi ha ni un sol país que tingui polítiques de prevenció contra el VPH ni de diagnòstic precoç. No tenim accés als tractaments contra el càncer ni al cribatge. A més, hi hem de sumar un altre factor: dels 32 milions d’infectats de SIDA, 22 milions es troben al continent africà. I el risc de contraure VPH o SIDA augmenta si ja s’està infectat d’una d’elles. Els governs no s’adonen que el VPH és tan perillós com la SIDA o la malària. Es tracta d’una malaltia política! Ho seguirà sent fins que els governs siguin conscients que s’ha de treballar en conjunt contra aquest virus, perquè hi ha possibilitats d’eradicar-lo i es salvarien milers de vides cada any. En això l’ICO hi juga un paper essencial, perquè en aquesta institució són capaços de produir i divulgar el coneixement necessari per demostrar que guanyarem la batalla contra el VPH si es treballa globalment en aquesta direcció”, assegura.

Per fer aquesta divulgació l’ICO i l’OMS han treballat en la creació de plataformes que permetin proporcionar informació a professionals, polítics i el públic general. Per això s’ha desenvolupat el web http://www.who.int/hpvcentre/ on s’agreguen i es presenten dades mundials sobre el VPH i la seva incidència en la població de 193 països. A més, aquest 2012 es presenten diversos informes regionals, que cobreixen zones com l’Àfrica Sud-Sahariana o l’Europa de l’Est, on es presenten dades en resposta a les característiques i demandes específiques que aquestes regions tenen.

The Coral Sea — Look at her face

La demanda elèctrica durant el 29M

30 divendres març 2012

Posted by Anna Celma in actualitat tamisada

≈ 1 comentari

Etiquetes

29M, actualitat, Barcelona, drets humans, economia, Espanya, mitjans de comunicació, periodisme, política, presupuestos generales, Rajoy, reforma laboral

Aquesta captura de pantalla ha estat extreta del web de Red Eléctrica de España, on es pot consultar a temps real el consum elèctric de la xarxa espanyola. En concret, la captura de pantalla és del consum que es va produir el 29 de març de 2012, és a dir, el dia de la Vaga General contra la reforma laboral.

A l’hora de valorar si una mobilització ciutadana com aquesta ha estat exitosa o no, aquest és un dels indicadors més fidedignes -o potser l’únic que, en principi, no hauria d’estar tergiversat per interessos d’uns o altres.

_________________________________________________________________

P/D: s’ha de llegir en profunditat el text dels fantàstics Presupuestos Generales del Estado 2012 que avui han presentat al Consell de Ministres (per pura casualitat després de les autonòmiques andaluses i asturianes i de la Vaga General), un text que promet posar els pèls de punta a qualsevol que s’atreveixi a repassar-ne el contingut. Afegeixo un altre enllaç, la Referencia del Consejo de Ministros que es publica al web de La Moncloa, per anar fent boca. Només avanço un aperitiu: quedeu-vos amb les paraules amnistia fiscal.

Perquè dic que NO a la reforma laboral

27 Dimarts març 2012

Posted by Anna Celma in actualitat tamisada

≈ 4 comentaris

Etiquetes

29M, actualitat, atur, Barcelona, Catalunya, drets humans, economia, Espanya, Europa, internacional, periodisme, política, Rajoy, reforma laboral, vaga general, violencia estructural

Motius per rebutjar la reforma laboral segons CCOO i UGT

Acomiadament més fàcil i barat: a 20 dies

  • Tot i que el missatge oficial diu que es rebaixa el preu de l’acomiadament improcedent dels 45 als 33 dies, la gran reforma és en realitat l’ampliació de les causes d’acomiadament procedent. Així, la majoria de les indemnitzacions seran de 20 dies per any treballat -i això farà augmentar l’atur perquè l’acomiadament resulta més senzill.

En dos trimestres et retallen el sou i en tres t’acomiaden

  • La baixada d’ingressos o vendes durant dos trimestres consecutius, encara que l’empresa tingui beneficis, serà motiu suficient per rebaixar-te el sou. I al tercer trimestre et podran acomiadar. A més, l’empresa podrà modificar lliurement les condicions de treball -categoria, horari, salari, mobilitat geogràfica… Hauràs d’escollir entre la imposició o l’acomiadament procedent (20 dies). L’empresari/ària té tot el poder.

Via lliure als expedientes de regulació d’ocupació (ERO)

  • Les empreses podran imposar els ERO, ja que s’elimina el tràmit de mediació i autorització de l’Administració. Es deixa el camí lliure a les deslocalitzacions i els tancaments d’empreses.

Cop a la negociació col·lectiva

  • L’empresa es podrà desvincular del conveni col·lectiu, és a dir, no aplicar-lo, després de dos trimestres de disminució d’ingressos. La prevalença del conveni d’empresa suposarà la rebaixa de condicions de treball en les petites i mitjanes empreses.

Es condemna el jovent a la precarietat

  • Aquesta reforma no crearà ocupació i, a més, condemna el jovent a uns salaris baixos, contractes precaris i a tenir menys drets si volen treballar.

Full de CCOO i UGT redactat per la vaga general del 29M

Aquests són alguns dels que proposen els sindicats CCOO i UGT. Us exposo d’altres, que he anat afegint a la llista. Per començar, la reforma laboral no lluita contra la temporalitat, un dels mals endèmics de l’Estat des de la darrera crisi dels anys 1992 i 1993 -quan es van crear els contractes temporals per incentivar l’ocupació laboral. Si bé aquella solució havia de servir de transició cap a una regulació que protegís els llocs de treball, la tendència ha estat la contrària: el model en que ens trobem és un de treballs a temps parcial i de curta durada. No permet cap estabilitat ni seguretat a l’hora de planificar la vida.

A més, aquesta reforma és especialment negativa per les dones; quelcom que ja vaig comentar al post Violencia estructural del 8 de març de 2012 sobre Gallardón i les seves gallardonades. Si diem que la contractació temporal és endèmica i va a l’alça, també podem precisar que la gran majoria de contractes temporals se’ls fa a dones -sobretot perquè es tracta majoritàriament d’uns contractes típics del sector serveis, on hi ha més ocupació femenina.

I no podem oblidar que la conciliació familiar és lluny de ser assolida. Les baixes per maternitat i paternitat es veuen retallades amb la reforma laboral i més enllà dels primers mesos de vida de les criatures, les grans reduccions que les ajudes per guarderies, casals d’infants i altres serveis han patit poden forçar a les famílies a renunciar a un sou per tal de poder cuidar dels fills. Sovint, es triarà el sou més baix: i aqui tornen a perdre les dones, perquè en moltes ocasions el salari femení és molt més baix que el salari masculí. Qui diu fills, també parla de gent gran o persones amb necessitats especials, perquè de nou són les dones les que més probablement deixaran de banda la seva professió per quedar-se a casa a tenir cura de la família.

Com diuen UGT i CCOO, la reforma laboral fa més fàcil l’acomiadament procedent i per tant, més senzill i menys costós per les empreses. Dóna més opcions en les que considerar que la causa de l’acomiadament ha estat justificada. Com per exemple, si tens faltes laborals justificades per una baixa l’empresa pot acomiadar-te de totes formes si sobrepasses un determinat nombre de dies. No us trenqueu cap cama, no fos cas que decideixin fer-vos fora perquè no els sortiu a compte.

L’estimació de llocs de treball que aquesta reforma laboral destruirà, per ara, és de 800.000 treballadors i treballadores que aniran de cap al carrer. Calen més motius per demanar que s’aturin en sec aquestes polítiques de dretes, salvatges i neoliberals a més no poder?

← Older posts

Anna Celma

Teixidora de paraules
Caçadora d’imatges.

Actualitat tamisada

Pàgines

  • Sobre mi

Recentment…

  • Somos esto
  • Desobediencia
  • Curiosity
  • Al final tot s’esvaeix
  • Págueme el alquiler, Ministro Montoro

Twitter

Tweets by Acelmamelero
Juny 2023
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  
« gen.    

#acampadabcn #primaveraestudiantil 29M actualitat Afganistan Amparo Moreno animació Arizona art Barcelona Carme Pla Catalunya Chile ciència consumisme contaminació dia a dia divulgació científica dones drets humans economia EEUU Espanya esports Europa focs fotografia fotoperiodisme franquisme Garzón genocidi gent gran guerra Guerra Civil humans indie pop indie rock infants internacional Internet La Villarroel literatura localisme Love of Lesbian Madrid medicina Mexico Mireia Aixalà mitjans de comunicació música música catalana Obama pensament periodisme Ploma poesia política primaveravalenciana Rajoy recerca reforma laboral retallades Robert Capa Roger Coma sanitat sensacionalisme sentiments teatre tendresa Tinta URSS València violencia estructural violència violència policial

Blogs amics

  • Analizando sin tinta
  • Nadie conoce a nadie.-
  • Ull de Falcó

Enllaços

  • Aguas Internacionales (Ramón Lobo)
  • Artículos y reflexiones (Antoni Gutiérrez-Rubí)
  • Barón Rojo. Entretenimiento canalla
  • El Periscopio (Rosa María Artal)
  • En la boca del lobo (Ramón Lobo)
  • Escolar.net
  • Guerra Eterna (Iñigo Sáenz de Ugarte)
  • Kurioso
  • La voz de Iñaki
  • mi mesa cojea (Jose A. Pérez)
  • Microsiervos
  • Simbenia
  • Sonicando (Lucas Sánchez)
  • Taller d3: blog sobre comunicación

Creative Commons

Reconocimiento - NoComercial (by-nc): Se permite la generación de obras derivadas siempre que no se haga un uso comercial. Tampoco se puede utilizar la obra original con finalidades comerciales.

Fotografies del Sedàs

El Rabipelao (en aquest bar s'ha de mirar al sostre)Posta de sol des d'una casa plena de fantasmes
More Photos

Categories

  • actualitat tamisada
  • Imatges
  • Paraules

Arxius

  • gener 2013
  • Agost 2012
  • Juliol 2012
  • Juny 2012
  • Abril 2012
  • Març 2012
  • febrer 2012
  • gener 2012
  • Desembre 2011
  • Novembre 2011
  • Octubre 2011
  • Mai 2011
  • Març 2011
  • febrer 2011
  • Juny 2010
  • Mai 2010
  • Abril 2010
  • RSS - Entrades
  • RSS - Comentaris

Bloc a WordPress.com.

Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús.
Per a obtenir més informació, inclòs com controlar les galetes, mireu aquí: Política de galetes
  • Segueix S'està seguint
    • El sedàs
    • Already have a WordPress.com account? Log in now.
    • El sedàs
    • Personalitza
    • Segueix S'està seguint
    • Registre
    • Entra
    • Report this content
    • Visualitza el lloc al Lector
    • Manage subscriptions
    • Collapse this bar
 

S'estan carregant els comentaris...