Perquè dic que NO a la reforma laboral

Etiquetes

29M, actualitat, atur, Barcelona, Catalunya, drets humans, economia, Espanya, Europa, internacional, periodisme, política, Rajoy, reforma laboral, vaga general, violencia estructural

Motius per rebutjar la reforma laboral segons CCOO i UGT Acomiadament més fàcil i barat: a 20 dies Tot i que el missatge oficial diu que es rebaixa el preu de l’acomiadament improcedent dels 45 als 33 dies, la gran reforma és en realitat l’ampliació de les causes d’acomiadament procedent. Així, la majoria de les indemnitzacions seran de 20 dies per any treballat -i això farà augmentar l’atur perquè l’acomiadament resulta més senzill. En dos trimestres et retallen el sou i en tres t’acomiaden La baixada d’ingressos o vendes durant dos trimestres consecutius, encara que l’empresa tingui beneficis, serà motiu suficient per rebaixar-te el sou. I al tercer trimestre et podran acomiadar. A més, l’empresa podrà modificar lliurement les condicions de treball -categoria, horari, salari, mobilitat geogràfica… Hauràs d’escollir entre la imposició o l’acomiadament procedent (20 dies). L’empresari/ària té tot el poder. Via lliure als expedientes de regulació d’ocupació (ERO) Les empreses podran imposar els ERO, ja que s’elimina el tràmit de mediació i autorització de l’Administració. Es deixa el camí lliure a les deslocalitzacions i els tancaments d’empreses. Cop a la negociació col·lectiva L’empresa es podrà desvincular del conveni col·lectiu, és a dir, no aplicar-lo, després de dos trimestres de disminució d’ingressos. La prevalença del conveni d’empresa suposarà la rebaixa de condicions de treball en les petites i mitjanes empreses. Es condemna el jovent a la precarietat Aquesta reforma no crearà ocupació i, a més, condemna el jovent a uns salaris baixos, contractes precaris i a tenir menys drets si volen treballar.

Full de CCOO i UGT redactat per la vaga general del 29M

Aquests són alguns dels que proposen els sindicats CCOO i UGT. Us exposo d’altres, que he anat afegint a la llista. Per començar, la reforma laboral no lluita contra la temporalitat, un dels mals endèmics de l’Estat des de la darrera crisi dels anys 1992 i 1993 -quan es van crear els contractes temporals per incentivar l’ocupació laboral. Si bé aquella solució havia de servir de transició cap a una regulació que protegís els llocs de treball, la tendència ha estat la contrària: el model en que ens trobem és un de treballs a temps parcial i de curta durada. No permet cap estabilitat ni seguretat a l’hora de planificar la vida.

A més, aquesta reforma és especialment negativa per les dones; quelcom que ja vaig comentar al post Violencia estructural del 8 de març de 2012 sobre Gallardón i les seves gallardonades. Si diem que la contractació temporal és endèmica i va a l’alça, també podem precisar que la gran majoria de contractes temporals se’ls fa a dones -sobretot perquè es tracta majoritàriament d’uns contractes típics del sector serveis, on hi ha més ocupació femenina.

I no podem oblidar que la conciliació familiar és lluny de ser assolida. Les baixes per maternitat i paternitat es veuen retallades amb la reforma laboral i més enllà dels primers mesos de vida de les criatures, les grans reduccions que les ajudes per guarderies, casals d’infants i altres serveis han patit poden forçar a les famílies a renunciar a un sou per tal de poder cuidar dels fills. Sovint, es triarà el sou més baix: i aqui tornen a perdre les dones, perquè en moltes ocasions el salari femení és molt més baix que el salari masculí. Qui diu fills, també parla de gent gran o persones amb necessitats especials, perquè de nou són les dones les que més probablement deixaran de banda la seva professió per quedar-se a casa a tenir cura de la família.

Com diuen UGT i CCOO, la reforma laboral fa més fàcil l’acomiadament procedent i per tant, més senzill i menys costós per les empreses. Dóna més opcions en les que considerar que la causa de l’acomiadament ha estat justificada. Com per exemple, si tens faltes laborals justificades per una baixa l’empresa pot acomiadar-te de totes formes si sobrepasses un determinat nombre de dies. No us trenqueu cap cama, no fos cas que decideixin fer-vos fora perquè no els sortiu a compte.

L’estimació de llocs de treball que aquesta reforma laboral destruirà, per ara, és de 800.000 treballadors i treballadores que aniran de cap al carrer. Calen més motius per demanar que s’aturin en sec aquestes polítiques de dretes, salvatges i neoliberals a més no poder?

Violencia estructural

Etiquetes

8M, actualitat, dones, drets humans, economia, Espanya, política, Rajoy, reforma laboral, violencia estructural

@julia_otero La peor #violenciaestructural es tratar a las mujeres como menores de edad, sr Gallardón.

El tweet que cito arriba viene a raíz de las declaraciones de Gallardón en el Congreso de los Diputados, primeras pinceladas de una reforma de la Ley del Aborto* que exigirá, de nuevo, la figura de un tutor que ratifique si la decisión de abortar es correcta. En mi opinión, este insulto a las mujeres es solo una más de las estrategias que están empleando para hacernos volver a los inicios de la democracia y al estado de miedo, desigualdad y conservadurismo en que las clases altas mantenían a las clases bajas. Pretenden alimentar la estratificación social y el enfrentamiento con todas las estrategias que tengan a mano, para arrancar uno a uno los derechos conseguidos tras años de lucha y progreso.

Siguiendo este pensamiento, dejo a un lado mis convicciones e ideologías y me pregunto, en tabula rasa, si aún en el caso de tener razón en su argumento de la violencia estructural que lleva a las mujeres a abortar en contra de su voluntad y deseo, ¿por qué entonces su reforma laboral perjudica todavía más la ya maltrecha situación laboral de la mujer en España? Si de verdad están preocupados porque las mujeres se sientan presionadas para no tener hijos, en lugar de quitar un derecho como el aborto -que no deja de ser el derecho a decidir cuándo y cómo queremos ser madres- el camino a seguir pasa por la igualdad total en las condiciones laborales entre hombres y mujeres. Más ayudas y prestaciones para permitir la conciliación familiar, la independencia de todos los ciudadanos, su formación y por supuesto, el derecho a un trabajo digno.