Un G8 neocolonial

Sarkozy va declarar el passat febrer que Occident ha d’ajudar els moviments de protesta àrabs perquè “són els nostres valors els que aquests pobles reclamen”. Fa una setmana Obama va declarar que el suport a les exigències democràtiques a la regió és una prioritat de la política exterior del seu govern. Obama va proposar, entre altres coses, un pla d’ajuda econòmica als països que aborden processos de transició, amb el suport de l’FMI o del Banc Mundial.

fragment de l’article publicat a l’Ara

El recolzament de les potències occidentals a la Primavera Àrab és un exemple de que, poc a poc, les coses canvien. L’hegemonia del petroli decau i com sempre les necessitats econòmiques primen les actuacions internacionals. Ara que els dictadors i governs autoritaris col·locats als seus càrrecs per assegurar l’abastiment de cru pel Primer Món ja no són tan imprescindibles, es poden permetre luxes com revolucions i protestes en busca de la democràcia al Pròxim Orient i el Nord d’Àfrica.

De totes formes, per intentar controlar aquest moviment massiu que reclama governs que respectin els drets humans, Obama proposa al G8 la creació d’una mena de “Pla Marshall” per aquesta revolució àrab. Una inversió de diners que, tot i ser necessària, suposarà el mateix que el Marshall europeu: el deute d’aquests països cap a unes potències més afavorides econòmicament que s’asseguren amb aquesta jugada un domini, més o menys directe.

Sembla que Occident no pot deixar estar les velles costums. I és que el neocolonialisme té un no-sé-què addictiu que  tampoc ha deixat d’adoptar-se entre antics objectius colonials, com ara Xina i el seu safari africà.

Fotografia: Plaça Tahrir – extreta de Flickr

llicència Creative Commons

L’endemà del 22M

Etiquetes

#22M, #acampadabcn, Espanya, política

Les protestes del #globalcamp i de la #spanishrevolution han canviat les preguntes que una campanya electoral suscita. La ciutadania no es pregunta “qui ens governarà demà?” sinó “demà seguiran en peu els campaments que han nascut arreu del país?”.

La ciutadania ha vist que les acampades -siguin multitudinàries com la #acampadasol i #acampadabcn o més humils, siguin nacionals o internacionals-, han posat a peu de carrer reivindicacions que la situació política, social i econòmica obliguen a defensar. A defensar-les, principalment, contra banquers i polítics, contra els poders que abans de la crisi econòmica van jugar amb el foc de l’especulació i van acabar cremant països sencers.

Això són les acampades, gent amb voluntat de canvi, de transformació d’un sistema que no compleix els requisits

#acampadabcn

#acampadabcn, un álbum en Flickr.

Fotografies preses a la Plaça Catalunya, ocupada per la protesta #acampadabcn

¡Indignaos!

Etiquetes

#15m, #acampadabcn, #estoesreflexion, #protestes, #yeswecamp

Os deseo a todos, a cada uno de vosotros, que tengáis vuestro motivo de
indignación. Es algo precioso. Cuando algo nos indigna, como a mí me indignó
el nazismo, nos volvemos militantes, fuertes y comprometidos.
Stephane Hessel ¡Indignaos!