29M, la BRIMO i la censura

Etiquetes

29M, actualitat, Barcelona, BRIMO, Catalunya, drets humans, Facebook, Felip Puig, fotoperiodisme, Internet, Jordi Borràs, Mossos d'Esquadra, violència policial

En Jordi Borràs (@jordiborras) és una d’aquestes persones que val la pena seguir a Twitter, perquè la informació que dóna i el seguiment de l’actualitat que fa et permeten estar al dia del que es cou.

Després dels nous exemples de violència policial que la BRIMO dels Mossos d’Esquadra va dur a terme el passat 29M, en el marc de la jornada de vaga general i la manifestació de la tarda, diverses persones van resultar ferides per l’ús de pilotes de goma com a mètode de dispersió. Entre elles, un noi ha quedat cec d’un ull a causa de l’impacte d’una pilota de goma. En Jordi en va fer una fotografia i l’estava ajudant a fer-ne difusió, per deixar constància de l’agressió i de la ferida que va rebre el 29M.  Aquesta és la foto i la va penjar al seu Mur de Facebook:

Foto feta per Jordi Borràs -- L'Angelo i la seva companya busquen testimonis per poder posar la denúncia. El noi ha quedat cec d'un ull per una pilota de goma disparada a les 18.45h del dia 29 de Març al Passeig de Gràcia tocant a El Corte Inglés. Podeu escriure cristina_fg9@hotmail.com

Però aquí la cosa es torna encara més retorçada. Resulta que, misteriosament, la fotografia va desaparèixer. Facebook va censurar-la i la va esborrar. A més, li va bloquejar el perfil. En Jordi no s’ho podia creure i per això la va tornar a penjar, acompanyada d’aquest text: DEMENCIAL. FACEBOOK M’HA CENSURAT LA FOTO D’ANGELO CILIA que vaig penjar ahir, suposo que a resultes d’una denúncia massiva. No només l’han censurat, també m’han bloquejat temporalment el perfil. Doncs senyors, ja em podeu eliminar el perfil directament, que la torno a penjar ara mateix. 

La censura d’aquesta fotografia fa evident que hi ha gent que no vol que se’n faci difusió. Els motius? Segurament per evitar crítiques a la violència de la BRIMO contra els manifestants. Quelcom que ja havia estat present abans, amb el moviment anti-Bolonya per posar un exemple, però que des de l’entrada en escena del conseller Felip Puig, va in crescendo. Com he llegit a alguna banda, potser fins que no mori algú en una d’aquestes emboscades, no s’aturarà l’escalada de violència. Mentrestant, què podem fer? Doncs com demana en Jordi i com demana l’Angelo, no deixar de fer difusió d’aquesta imatge, que és exemple de com estem tornant enrere.

A Barcelona, durant la manifestació del 29M i trobant-se de sobte amb tota la troca que es va organitzar als voltants de Plaça Catalunya, una senyora gran deia “Ai senyor, no vaig còrrer amb els grisos al darrera, ara hauré de còrrer dels Mossos d’Esquadra?”. Quelcom no rutlla.

La demanda elèctrica durant el 29M

Etiquetes

29M, actualitat, Barcelona, drets humans, economia, Espanya, mitjans de comunicació, periodisme, política, presupuestos generales, Rajoy, reforma laboral

Aquesta captura de pantalla ha estat extreta del web de Red Eléctrica de España, on es pot consultar a temps real el consum elèctric de la xarxa espanyola. En concret, la captura de pantalla és del consum que es va produir el 29 de març de 2012, és a dir, el dia de la Vaga General contra la reforma laboral.

A l’hora de valorar si una mobilització ciutadana com aquesta ha estat exitosa o no, aquest és un dels indicadors més fidedignes -o potser l’únic que, en principi, no hauria d’estar tergiversat per interessos d’uns o altres.

_________________________________________________________________

P/D: s’ha de llegir en profunditat el text dels fantàstics Presupuestos Generales del Estado 2012 que avui han presentat al Consell de Ministres (per pura casualitat després de les autonòmiques andaluses i asturianes i de la Vaga General), un text que promet posar els pèls de punta a qualsevol que s’atreveixi a repassar-ne el contingut. Afegeixo un altre enllaç, la Referencia del Consejo de Ministros que es publica al web de La Moncloa, per anar fent boca. Només avanço un aperitiu: quedeu-vos amb les paraules amnistia fiscal.

Raons per la Vaga General del 29M

Etiquetes

29M, actualitat, Barcelona, Catalunya, drets humans, economia, Espanya, internacional, política, Rajoy, reforma laboral, vaga

La Vaga General del 29M no podria arribar en un context més adient. A diari els governs del PP i de CiU esmolen les tisores per decidir quins drets laborals i socials retallaran a continuació. La pèrdua de dignitat és desoladora. Alhora, els resultats de les autonòmiques asturianes i andaluses són el primer toc d’atenció contra la marea blava que inunda l’Estat, la primera targeta groga contra Rajoy quan semblava que tenien impunitat absoluta per fer i desfer, contradient un rere l’altre els punts que presentava al seu programa electoral -no apujar impostos, no abaratir l’acomiadament…

Durant el govern de Zapatero es feia palesa una manca de fulla de rumb per contraatacar les envestides del catacrack econòmic mundial. La crisi econòmica, que es veia a venir malgrat que ningú sabia ben bé com seria de gran el desastre, trenca en sec les mesures progressistes que es van assumir -amb millor o pitjor criteri, però progressistes, malgrat que moltes coses van quedar pendents per fer. Sigui com sigui, hem fallat a l’hora de dir cap a on volem anar –perquè Espanya, com a conjunt, no comparteix un camí, un projecte que anteposi uns valors comuns a les diferències territorials i la diversitat que ens caracteritza.

Ara, en canvi, la situació s’està enrarint a marxes forçades. Tot fa una olor a podrit que mareja, trontolla allò que donàvem per descomptat: trontollen els drets socials, trontollen els drets laborals i trontolla el futur d’una classe mitjana i baixa que dia a dia perd una mica més la seva llibertat. I això, ens uneix.

Hi ha moltes raons per fer vaga. Personalment no participo en els sindicats, però sí faig militància política i m’esforço per implicar-me en la situació que estem vivint, encara que només sigui fent-ne escrits en aquest bloc i compartint la informació que pugui recollir sobre les vicissituds que estem passant. Però demà faré vaga, perquè tinc molts motius per fer-ne. La Vaga General del 29M no és una vaga de sindicats, de sectors econòmics o de partits polítics: és una vaga plenament ciutadana. Una vaga dels que formem el teixit democràtic –no ens oblidem, la democràcia la marquem els ciutadans, som nosaltres qui permetem les desviacions dels nostres governs.

La Vaga General del 29M és una manera de començar a marcar nosaltres el full de ruta que volem seguir. Les limitacions al que la Moncloa i companyia poden fer. La línia vermella que no volem traspassar. Demà faré vaga, perquè vull dir ben alt als que ens governen i als partits de l’oposició que ara, més que mai, els exigirem que facin la seva feina: treballar pel ciutadà, pels interessos del poble, sense acceptar les coaccions de mercats i sense permetre que els corruptes continuïn ocupant càrrecs públics. Aquestes són les meves demandes per demà a la manifestació contra la reforma laboral del dijous 29 de març de 2012.

Si voleu llegir més motius: Perquè dic que NO a la reforma laboral.

Si voleu llegir aquesta entrada en castellà cliqueu aquí

Razones para la Huelga General del 29M

Etiquetes

29M, actualitat, Barcelona, Catalunya, derechos sociales, despido, drets humans, economia, Espanya, huelga general, internacional, política, Rajoy, reforma laboral

La Huelga General del 29M no podía llegar en un contexto más adecuado. A diario los gobiernos del PP y de CiU afilan las tijeras para decidir qué derechos laborales y sociales recortarán a continuación. La pérdida de dignidad es desoladora. Al mismo tiempo, los resultados de las autonómicas asturianas y andaluzas son el primer toque de atención contra la marea azul que inunda el Estado, la primera tarjeta amarilla contra Rajoy cuando parecía que tenían impunidad absoluta para hacer y deshacer, contradiciendo uno tras otro los puntos que presentaba en su programa electoral –no subir impuestos, no abaratar el despido…

Durante el gobierno de Zapatero se hacía evidente una falta de hoja de ruta para contratacar las embestidas del catacrack económico mundial. La crisis econónomica, que se veía venir a pesar de que nadie sabía bien cuál sería el tamaño el desastre, rompe en seco las medidas progresistas que se desarrollaron –con mayor o menor acierto, pero progresistas, a pesar de que muchas cosas quedaron pendientes. Sea como esa, hemos fallado a la hora de decir hacia dónde queremos ir –porque España, en conjunto, no comparte un camino, un proyecto que anteponga unos valores comunes a las diferencias territoriales y la diversidad que nos caracterizan.

Ahora, en cambio, la situación se está enrareciendo a marchas forzadas. Todo desprende un olor a podrido que marea, tambalea todo aquello que dábamos por supuesto: tambalean los derechos sociales, tambalean los derechos laborales y tambalea el futuro de una clase media y baja que día a día pierde un poco más su libertat. Y esto, nos une.

Hay muchas razones para hacer huelga. Personalmente, no participo en los sindicatos, pero sí hago militancia política y me esfuerzo por implicarme en la situación que estamos viviendo, aunque tan solo sea escribiendo sobre ello en este blog y compartiendo la información que pueda recoger sobre las vicisitudes que estamos pasando. Pero mañana haré huelga, porque tengo muchos motivos para hacerla. La Huelga General del 29M no es una huelga de sindicatos, de sectores económicos o de partidos políticos: es una huelga plenamente ciudadana. Una huelga de los que formamos el tejido democrático –no nos olvidemos, la democracia la marcamos los ciudadanos, somos nosotros los que permitimos las desviaciones de nuestros gobiernos.

La Huelga General del 29M es una forma de empezar a marcar nosotros la hoja de ruta que queremos seguir. Las limitaciones a lo que la Moncloa y compañía pueden hacer. La línea roja que no queremos traspasar. Mañana haré huelga, porque quiero decir bien alto a los que nos gobiernan y a los partidos de la oposición que ahora, más que nunca, exigiremos que cumplan con su tarea: trabajar para el ciudadano, por los intereses del pueblo, sin aceptar las coacciones de los mercados y sin permitir que los corruptos continúen ocupando cargos públicos. Éstas son mis demandas para mañana en la manifestación contra la reforma laboral del jueves 29 de marzo de 2012.

Si queréis leer más motivos: Perquè dic que NO a la reforma laboral.

Si queréis leer esta entrada en catalán clicad aquí

Perquè dic que NO a la reforma laboral

Etiquetes

29M, actualitat, atur, Barcelona, Catalunya, drets humans, economia, Espanya, Europa, internacional, periodisme, política, Rajoy, reforma laboral, vaga general, violencia estructural

Motius per rebutjar la reforma laboral segons CCOO i UGT Acomiadament més fàcil i barat: a 20 dies Tot i que el missatge oficial diu que es rebaixa el preu de l’acomiadament improcedent dels 45 als 33 dies, la gran reforma és en realitat l’ampliació de les causes d’acomiadament procedent. Així, la majoria de les indemnitzacions seran de 20 dies per any treballat -i això farà augmentar l’atur perquè l’acomiadament resulta més senzill. En dos trimestres et retallen el sou i en tres t’acomiaden La baixada d’ingressos o vendes durant dos trimestres consecutius, encara que l’empresa tingui beneficis, serà motiu suficient per rebaixar-te el sou. I al tercer trimestre et podran acomiadar. A més, l’empresa podrà modificar lliurement les condicions de treball -categoria, horari, salari, mobilitat geogràfica… Hauràs d’escollir entre la imposició o l’acomiadament procedent (20 dies). L’empresari/ària té tot el poder. Via lliure als expedientes de regulació d’ocupació (ERO) Les empreses podran imposar els ERO, ja que s’elimina el tràmit de mediació i autorització de l’Administració. Es deixa el camí lliure a les deslocalitzacions i els tancaments d’empreses. Cop a la negociació col·lectiva L’empresa es podrà desvincular del conveni col·lectiu, és a dir, no aplicar-lo, després de dos trimestres de disminució d’ingressos. La prevalença del conveni d’empresa suposarà la rebaixa de condicions de treball en les petites i mitjanes empreses. Es condemna el jovent a la precarietat Aquesta reforma no crearà ocupació i, a més, condemna el jovent a uns salaris baixos, contractes precaris i a tenir menys drets si volen treballar.

Full de CCOO i UGT redactat per la vaga general del 29M

Aquests són alguns dels que proposen els sindicats CCOO i UGT. Us exposo d’altres, que he anat afegint a la llista. Per començar, la reforma laboral no lluita contra la temporalitat, un dels mals endèmics de l’Estat des de la darrera crisi dels anys 1992 i 1993 -quan es van crear els contractes temporals per incentivar l’ocupació laboral. Si bé aquella solució havia de servir de transició cap a una regulació que protegís els llocs de treball, la tendència ha estat la contrària: el model en que ens trobem és un de treballs a temps parcial i de curta durada. No permet cap estabilitat ni seguretat a l’hora de planificar la vida.

A més, aquesta reforma és especialment negativa per les dones; quelcom que ja vaig comentar al post Violencia estructural del 8 de març de 2012 sobre Gallardón i les seves gallardonades. Si diem que la contractació temporal és endèmica i va a l’alça, també podem precisar que la gran majoria de contractes temporals se’ls fa a dones -sobretot perquè es tracta majoritàriament d’uns contractes típics del sector serveis, on hi ha més ocupació femenina.

I no podem oblidar que la conciliació familiar és lluny de ser assolida. Les baixes per maternitat i paternitat es veuen retallades amb la reforma laboral i més enllà dels primers mesos de vida de les criatures, les grans reduccions que les ajudes per guarderies, casals d’infants i altres serveis han patit poden forçar a les famílies a renunciar a un sou per tal de poder cuidar dels fills. Sovint, es triarà el sou més baix: i aqui tornen a perdre les dones, perquè en moltes ocasions el salari femení és molt més baix que el salari masculí. Qui diu fills, també parla de gent gran o persones amb necessitats especials, perquè de nou són les dones les que més probablement deixaran de banda la seva professió per quedar-se a casa a tenir cura de la família.

Com diuen UGT i CCOO, la reforma laboral fa més fàcil l’acomiadament procedent i per tant, més senzill i menys costós per les empreses. Dóna més opcions en les que considerar que la causa de l’acomiadament ha estat justificada. Com per exemple, si tens faltes laborals justificades per una baixa l’empresa pot acomiadar-te de totes formes si sobrepasses un determinat nombre de dies. No us trenqueu cap cama, no fos cas que decideixin fer-vos fora perquè no els sortiu a compte.

L’estimació de llocs de treball que aquesta reforma laboral destruirà, per ara, és de 800.000 treballadors i treballadores que aniran de cap al carrer. Calen més motius per demanar que s’aturin en sec aquestes polítiques de dretes, salvatges i neoliberals a més no poder?