18 de julio y la sombra acecha

Etiquetes

actualitat, Barcelona, Catalunya, ciència, dia a dia, drets humans, economia, Espanya, Europa, franquisme, Guerra Civil, humans, internacional, mitjans de comunicació, periodisme, política, Rajoy, sentiments, violència, violència policial

Tengo 24 años. Nunca había sentido tan cerca, tan similar y tan posible la sombra del franquismo, acechando de nuevo este país. Sé que nunca había desaparecido del todo, que la Transición fue un enorme parche que solventó algunas cosas, enterró otras y a muchas más tan sólo las cubrió con una sábana. Como esos muebles viejos de las casas cerradas a cal y canto, que sin embargo al levantar las ropas blancas que los esconden, permanecen intactos.

Y aquí estamos, a 18 de julio de 2012, pensando en el 18 de julio de 1936. Sintiendo que, por otras vías, están retomando el trabajo a medias, la dictadura reconvertida en dictablanda. En una poda prolongada de derechos civiles, laborales, sociales e incluso humanos, sin miramientos, sin contemplaciones. Sin vergüenza, cabe decir. Cada vez con menos miramientos a intentar, por lo menos, fingir que sienten relativa preocupación hacia aquellos a los que están hundiendo a la miseria.

La sombra del franquismo y todo lo que representa, esta derecha rancia, exacerbada e implacable, la izquierda debilitada por contradicciones e hipocresías, y la otra izquierda apabullada por leyes electorales que cada vez les entierran más en vida para condenarnos a un bipartidismo eterno. Nunca había sentido tal sensación de temor palpable ante un maremoto en ciernes, del cual ya hemos sentido por millares las fuertes olas previas que han ido derrumbando los diques de nuestra democracia.

Tengo miedo y por eso quiero luchar. Para evitar que nos impidan el acceso a la sanidad, a un trabajo digno, a la educación, a la cultura, a la convivencia pacífica entre ciudadanos iguales, a una justicia neutral, a una política democrática… En suma, a todo aquello que nos convierte en soberanos de nuestro destino. Pequeños o grandes gestos, todos contarán: ciudadanos, es hora de luchar.

Ciencia, igualdad y una monstruosidad audiovisual made by European Union

Etiquetes

actualitat, ciència, economia, Espanya, Europa, internacional, Internet, sentiments

ACTUALIZACIÓN 23 junio: Han retirado el vídeo de Youtube, buscaré alguna copia superviviente y volveré a colgarlo.

ACTUALIZACIÓN 24 junio: ¡copia encontrada!

___________________________________________________________

Durante los nueve meses que he trabajado en Biopol’H, clúster de biomedicina de L’Hospitalet de Llobregat, he conocido personas increíbles. Hombres y mujeres apasionados que cada día se esfuerzan por avanzar un poco más en la investigación básica y clínica. Trabajan para mejorar la atención médica, potenciar el salto de una idea desde el laboratorio al mercado y dar respuesta a preguntas que siguen siendo incógnitas fascinantes. Por suerte, hoy podemos hablar de hombres y mujeres: cada vez está más cerca el día en que nadie se preocupará por la paridad (fríos números, en mi opinión) porque habremos logrado la igualdad (el valor del ser por encima del género y las estadísticas).

Pero todavía hoy cuesta encontrar mujeres que logren cruzar el techo de cristal y ocupen puestos destacados en organigramas de empresas o instituciones publicas; sólo un 10% de estos cargos los ocupan mujeres. Desgraciadamente, los laboratorios, las universidades o los hospitales no son una excepción. Por poner un par de ejemplos cercanos en Biopol’H, de los Jefes de Servicio del Hospital Universitari de Bellvitge tan sólo cinco son mujeres; en el Institut Català d’Oncologia, pasa otro tanto. Sin embargo, hay muchísimas investigadoras, médicos, enfermeras, técnicas y una larga lista de puestos de trabajo de alta calificación en el que la presencia femenina es elevadisima. Podemos y debemos mejorar esos números. Por eso es importante hacer campañas que acerquen el interés científico a los estudiantes -ni a chicos ni a chicas, ¡a todos!

Y sin embargo, la campaña que ha sacado la UE, ‘Science it’s a Girl Thing‘, merece una vivisección gratuita para quienquiera que la haya ideado. Según este anuncio, las chicas deberían interesarse por la ciencia porque es de colorines, hay relación con los cosméticos, las batas blancas quedan divinas con tacones de aguja y los científicos están buenos. Podría decir muchas cosas al respecto, pero empezaré con un sonoro PUAJ.

La simple asociación de mujer con todo el muestrario de sexismo que rezuma este video me produce náuseas. Interpreto al verlo que no se es mujer si no llevamos toneladas de maquillaje, un peinado divino de la muerte, estamos delgadísimas y tenemos unas curvas de infarto. Esto puedo aceptarlo en anuncios de ropa (aceptarlo, no compartirlo ni aplaudirlo) pero NO puedo tragarlo en un anuncio de la UE que, teóricamente, trabaja por eliminar el machismo y el sexismo de nuestros países.

Hay más: ningunear de esta manera el trabajo científico es vergonzoso. Este vídeo desprecia todo el sacrificio, los años de estudio, la precariedad laboral a la que se enfrentan actualmente muchos investigadores, igual que significa quitarle importancia a las tremendas aportaciones que hacen a la sociedad. Me produce tristeza. Decimos que los ciudadanos no valoran la ciencia, la necesaria inversión en I+D, el tránsito a una economía del conocimiento… Pero con este vídeo, la UE se deja en evidencia demostrando que tampoco les preocupa demasiado.

Admiro a las personas que trabajan en ciencia y se dedican, con pasión, 25h diarias a sus proyectos -porque logran sacar tiempo hasta de sus propios huesos si con ello pueden seguir adelante. Les admiro porque en España están luchando contra despidos y precariedad, contra la estupidez y la falta de miras de la Administración Pública. Hacen lo que sea necesario para seguir adelante en su proyecto.

Les admiro, tengan tetas o no las tengan. Porque a mí me da igual que sea un hombre o una mujer con bata blanca, mientras ambos tengan las mismas opciones de conseguir estos puestos de trabajo gracias a sus méritos. Y porque cuando comparten conmigo sus conocimientos, sean hombres o mujeres, me hacen comprender un poco más este mundo en el que nos ha tocado vivir. Porque les admiro muchísimo, me ofende este video y me lo tomo como una ofensa personal.

Más gente a la que esto le ha puesto los pelos de punta: Clara Grima en Amazings.es, los chicos de Microsiervos, Lucas Sánchez en su blog Sonicando…

__________________________________________________________________

P/D: el vídeo oficial, en cuestión de horas y ante la avalancha de críticas, quedó “retirado” de YouTube: si clicáis, veréis que aparece un mensaje de vídeo privado

“Volem eradicar els casos de càncer produïts pel VPH”

Etiquetes

actualitat, Barcelona, Catalunya, ciència, Espanya, humans, ICO, internacional, investigació, medicina, periodisme, recerca, VPH

Des de l’Institut Català d’Oncologia estan decidits a fer desaparèixer el càncer de coll uterí, atacant directament la causa: el Virus del Papil·loma Humà.

Article publicat per Biopol’H al seu butlletí d’abril

 

Parlem amb experts de la Reunió de Consens General del Programa de Monografia sobre Virus del Papil·loma Humà i Prevenció del Càncer

Són experts internacionals en VPH i epidemiologia, han celebrat aquest mes de març una trobada a Barcelona per posar en comú la feina feta i porten sota el braç una notícia excel·lent: el càncer de coll d’úter podria desaparèixer en les pròximes dècades. Com? Eradicant les infeccions del Virus del Papil·loma Humà, que poden conduir a l’aparició d’aquest i d’altres tumors.

Gràcies al treball comú durant 25 anys d’investigadors d’arreu del món s’ha demostrat que la vacuna contra el VPH pot evitar el desenvolupament del càncer de coll uterí. A més han comprovat que altres càncers, com ara alguns respiratoris, genitals, de l’anus, de coll i de cap, també tenen un origen relacionat amb el VPH, en concret amb les tipologies 16 i 18 del virus. Pel Dr. Thomas Broker, President de la Societat Internacional del VPH, la satisfacció més gran és veure com els llargs anys d’investigació comencen a traduir-se en decisions polítiques en matèria de prevenció sanitària. Els governs van adoptant, poc a poc, la recomanació comuna d’aquests científics: generalitzar tant com sigui possible la vacunació contra el VPH, no només per evitar les morts pels càncers que pot provocar sinó també per estalviar-se el cost que el tractament d’aquests tumors i altres malalties associades suposen anualment.

Des de la seva creació l’any 1995 l’ICO compta amb un Programa de Recerca en Epidemiologia amb una forta línia de recerca en càncer. El Dr. Xavier Bosch i el seu equip han dedicat molts anys a l’estudi del VPH i el càncer de coll d’úter, i el seu treball ha estat fonamental per establir la relació entre tots dos. A més, han participat activament en el disseny i l’avaluació de les vacunes per prevenir-lo, sent dels pocs centres espanyols que han participat activament en els assaigs clínics avançats de les dues vacunes existents –la tetravalent contra les variants 6,11, 16 i 18 i la bivalent contra els VPH 16 i 18.

Quan li demanem al Dr. Bosch que ens doni xifres, ens posa d’exemple el cas català. “Si parlem de càncer de coll uterí, tenim a l’any 80 morts per aquesta malaltia i 250 nous casos, però amb el diagnòstic precoç cada vegada identifiquem més casos en els estadis inicials de la malaltia, on podem actuar amb un tractament que evita el desenvolupament del tumor. Així doncs, treballem amb una prevenció secundària, la de l’screening, que ens ajuda a fer deteccions precoces. Malgrat tot, el nostre objectiu no és aquest: volem eradicar els casos de càncer produïts pel VPH i això només es pot aconseguir amb la prevenció primària, és a dir, amb la vacunació contra aquest virus”, constata.

Fins fa poc, només es relacionava el VPH amb el càncer de coll d’úter i, per tant, es considerava que la seva vacuna era tan sols aplicable a dones. Com explica la Dra. Jane Kim, de la Universitat de Harvard i experta en models de predicció d’impacte d’estratègies sanitàries, aquesta idea s’ha demostrat errònia. Ara no només s’aconsella vacunar les nenes, sinó també als nens. D’aquesta manera, qualsevol adolescent sexualment inactiu podrà quedar immunitzat contra el VPH. Austràlia ja ha començat a aplicar aquesta política i han comprovat com baixaven dràsticament les xifres de càncers associats al VPH, a més d’altres malalties relacionades, com les berrugues genitals. Tot i així, la Dra. Kim deixa clar que el context social és essencial a l’hora de prendre aquestes decisions i poder elaborar un pla sanitari eficaç. “No és igual la política a Austràlia o Àustria, on es vacuna també la població masculina, que la d’un país on hi hagi una gran majoria de dones immunitzades; en aquest cas potser no caldria ampliar la vacuna als nens. Però, en el d’Estats Units, per exemple, on l’estadística assenyala que el nombre de nenes vacunades no seria suficient per fer desaparèixer el VPH, sí podríem aconsellar amb vehemència que s’inclogui als nens en les campanyes de vacunació”, explica.

Malgrat tot, fins ara hem estat parlant d’escenaris de països desenvolupats, on és possible promoure polítiques de vacunació i prevenció, malgrat l’alt preu de les vacunes contra el VPH. Quina és la situació si marxem d’Occident i viatgem al Tercer Món? Desoladora, segons la Dra. Lynette Denny, professora de Ginecologia a Ciutat del Cap, a Sud-Àfrica. “Al meu país el càncer de coll uterí és el més freqüent en les dones i el 80% dels casos moriran, perquè quan reben l’atenció mèdica és massa tard. A l’Àfrica no hi ha ni un sol país que tingui polítiques de prevenció contra el VPH ni de diagnòstic precoç. No tenim accés als tractaments contra el càncer ni al cribatge. A més, hi hem de sumar un altre factor: dels 32 milions d’infectats de SIDA, 22 milions es troben al continent africà. I el risc de contraure VPH o SIDA augmenta si ja s’està infectat d’una d’elles. Els governs no s’adonen que el VPH és tan perillós com la SIDA o la malària. Es tracta d’una malaltia política! Ho seguirà sent fins que els governs siguin conscients que s’ha de treballar en conjunt contra aquest virus, perquè hi ha possibilitats d’eradicar-lo i es salvarien milers de vides cada any. En això l’ICO hi juga un paper essencial, perquè en aquesta institució són capaços de produir i divulgar el coneixement necessari per demostrar que guanyarem la batalla contra el VPH si es treballa globalment en aquesta direcció”, assegura.

Per fer aquesta divulgació l’ICO i l’OMS han treballat en la creació de plataformes que permetin proporcionar informació a professionals, polítics i el públic general. Per això s’ha desenvolupat el web http://www.who.int/hpvcentre/ on s’agreguen i es presenten dades mundials sobre el VPH i la seva incidència en la població de 193 països. A més, aquest 2012 es presenten diversos informes regionals, que cobreixen zones com l’Àfrica Sud-Sahariana o l’Europa de l’Est, on es presenten dades en resposta a les característiques i demandes específiques que aquestes regions tenen.

The Coral Sea — Look at her face

Raons per la Vaga General del 29M

Etiquetes

29M, actualitat, Barcelona, Catalunya, drets humans, economia, Espanya, internacional, política, Rajoy, reforma laboral, vaga

La Vaga General del 29M no podria arribar en un context més adient. A diari els governs del PP i de CiU esmolen les tisores per decidir quins drets laborals i socials retallaran a continuació. La pèrdua de dignitat és desoladora. Alhora, els resultats de les autonòmiques asturianes i andaluses són el primer toc d’atenció contra la marea blava que inunda l’Estat, la primera targeta groga contra Rajoy quan semblava que tenien impunitat absoluta per fer i desfer, contradient un rere l’altre els punts que presentava al seu programa electoral -no apujar impostos, no abaratir l’acomiadament…

Durant el govern de Zapatero es feia palesa una manca de fulla de rumb per contraatacar les envestides del catacrack econòmic mundial. La crisi econòmica, que es veia a venir malgrat que ningú sabia ben bé com seria de gran el desastre, trenca en sec les mesures progressistes que es van assumir -amb millor o pitjor criteri, però progressistes, malgrat que moltes coses van quedar pendents per fer. Sigui com sigui, hem fallat a l’hora de dir cap a on volem anar –perquè Espanya, com a conjunt, no comparteix un camí, un projecte que anteposi uns valors comuns a les diferències territorials i la diversitat que ens caracteritza.

Ara, en canvi, la situació s’està enrarint a marxes forçades. Tot fa una olor a podrit que mareja, trontolla allò que donàvem per descomptat: trontollen els drets socials, trontollen els drets laborals i trontolla el futur d’una classe mitjana i baixa que dia a dia perd una mica més la seva llibertat. I això, ens uneix.

Hi ha moltes raons per fer vaga. Personalment no participo en els sindicats, però sí faig militància política i m’esforço per implicar-me en la situació que estem vivint, encara que només sigui fent-ne escrits en aquest bloc i compartint la informació que pugui recollir sobre les vicissituds que estem passant. Però demà faré vaga, perquè tinc molts motius per fer-ne. La Vaga General del 29M no és una vaga de sindicats, de sectors econòmics o de partits polítics: és una vaga plenament ciutadana. Una vaga dels que formem el teixit democràtic –no ens oblidem, la democràcia la marquem els ciutadans, som nosaltres qui permetem les desviacions dels nostres governs.

La Vaga General del 29M és una manera de començar a marcar nosaltres el full de ruta que volem seguir. Les limitacions al que la Moncloa i companyia poden fer. La línia vermella que no volem traspassar. Demà faré vaga, perquè vull dir ben alt als que ens governen i als partits de l’oposició que ara, més que mai, els exigirem que facin la seva feina: treballar pel ciutadà, pels interessos del poble, sense acceptar les coaccions de mercats i sense permetre que els corruptes continuïn ocupant càrrecs públics. Aquestes són les meves demandes per demà a la manifestació contra la reforma laboral del dijous 29 de març de 2012.

Si voleu llegir més motius: Perquè dic que NO a la reforma laboral.

Si voleu llegir aquesta entrada en castellà cliqueu aquí

Razones para la Huelga General del 29M

Etiquetes

29M, actualitat, Barcelona, Catalunya, derechos sociales, despido, drets humans, economia, Espanya, huelga general, internacional, política, Rajoy, reforma laboral

La Huelga General del 29M no podía llegar en un contexto más adecuado. A diario los gobiernos del PP y de CiU afilan las tijeras para decidir qué derechos laborales y sociales recortarán a continuación. La pérdida de dignidad es desoladora. Al mismo tiempo, los resultados de las autonómicas asturianas y andaluzas son el primer toque de atención contra la marea azul que inunda el Estado, la primera tarjeta amarilla contra Rajoy cuando parecía que tenían impunidad absoluta para hacer y deshacer, contradiciendo uno tras otro los puntos que presentaba en su programa electoral –no subir impuestos, no abaratar el despido…

Durante el gobierno de Zapatero se hacía evidente una falta de hoja de ruta para contratacar las embestidas del catacrack económico mundial. La crisis econónomica, que se veía venir a pesar de que nadie sabía bien cuál sería el tamaño el desastre, rompe en seco las medidas progresistas que se desarrollaron –con mayor o menor acierto, pero progresistas, a pesar de que muchas cosas quedaron pendientes. Sea como esa, hemos fallado a la hora de decir hacia dónde queremos ir –porque España, en conjunto, no comparte un camino, un proyecto que anteponga unos valores comunes a las diferencias territoriales y la diversidad que nos caracterizan.

Ahora, en cambio, la situación se está enrareciendo a marchas forzadas. Todo desprende un olor a podrido que marea, tambalea todo aquello que dábamos por supuesto: tambalean los derechos sociales, tambalean los derechos laborales y tambalea el futuro de una clase media y baja que día a día pierde un poco más su libertat. Y esto, nos une.

Hay muchas razones para hacer huelga. Personalmente, no participo en los sindicatos, pero sí hago militancia política y me esfuerzo por implicarme en la situación que estamos viviendo, aunque tan solo sea escribiendo sobre ello en este blog y compartiendo la información que pueda recoger sobre las vicisitudes que estamos pasando. Pero mañana haré huelga, porque tengo muchos motivos para hacerla. La Huelga General del 29M no es una huelga de sindicatos, de sectores económicos o de partidos políticos: es una huelga plenamente ciudadana. Una huelga de los que formamos el tejido democrático –no nos olvidemos, la democracia la marcamos los ciudadanos, somos nosotros los que permitimos las desviaciones de nuestros gobiernos.

La Huelga General del 29M es una forma de empezar a marcar nosotros la hoja de ruta que queremos seguir. Las limitaciones a lo que la Moncloa y compañía pueden hacer. La línea roja que no queremos traspasar. Mañana haré huelga, porque quiero decir bien alto a los que nos gobiernan y a los partidos de la oposición que ahora, más que nunca, exigiremos que cumplan con su tarea: trabajar para el ciudadano, por los intereses del pueblo, sin aceptar las coacciones de los mercados y sin permitir que los corruptos continúen ocupando cargos públicos. Éstas son mis demandas para mañana en la manifestación contra la reforma laboral del jueves 29 de marzo de 2012.

Si queréis leer más motivos: Perquè dic que NO a la reforma laboral.

Si queréis leer esta entrada en catalán clicad aquí