Etiquetes
29M, actualitat, Barcelona, Catalunya, drets humans, economia, Espanya, internacional, política, Rajoy, reforma laboral, vaga
La Vaga General del 29M no podria arribar en un context més adient. A diari els governs del PP i de CiU esmolen les tisores per decidir quins drets laborals i socials retallaran a continuació. La pèrdua de dignitat és desoladora. Alhora, els resultats de les autonòmiques asturianes i andaluses són el primer toc d’atenció contra la marea blava que inunda l’Estat, la primera targeta groga contra Rajoy quan semblava que tenien impunitat absoluta per fer i desfer, contradient un rere l’altre els punts que presentava al seu programa electoral -no apujar impostos, no abaratir l’acomiadament…
Durant el govern de Zapatero es feia palesa una manca de fulla de rumb per contraatacar les envestides del catacrack econòmic mundial. La crisi econòmica, que es veia a venir malgrat que ningú sabia ben bé com seria de gran el desastre, trenca en sec les mesures progressistes que es van assumir -amb millor o pitjor criteri, però progressistes, malgrat que moltes coses van quedar pendents per fer. Sigui com sigui, hem fallat a l’hora de dir cap a on volem anar –perquè Espanya, com a conjunt, no comparteix un camí, un projecte que anteposi uns valors comuns a les diferències territorials i la diversitat que ens caracteritza.
Ara, en canvi, la situació s’està enrarint a marxes forçades. Tot fa una olor a podrit que mareja, trontolla allò que donàvem per descomptat: trontollen els drets socials, trontollen els drets laborals i trontolla el futur d’una classe mitjana i baixa que dia a dia perd una mica més la seva llibertat. I això, ens uneix.
Hi ha moltes raons per fer vaga. Personalment no participo en els sindicats, però sí faig militància política i m’esforço per implicar-me en la situació que estem vivint, encara que només sigui fent-ne escrits en aquest bloc i compartint la informació que pugui recollir sobre les vicissituds que estem passant. Però demà faré vaga, perquè tinc molts motius per fer-ne. La Vaga General del 29M no és una vaga de sindicats, de sectors econòmics o de partits polítics: és una vaga plenament ciutadana. Una vaga dels que formem el teixit democràtic –no ens oblidem, la democràcia la marquem els ciutadans, som nosaltres qui permetem les desviacions dels nostres governs.
La Vaga General del 29M és una manera de començar a marcar nosaltres el full de ruta que volem seguir. Les limitacions al que la Moncloa i companyia poden fer. La línia vermella que no volem traspassar. Demà faré vaga, perquè vull dir ben alt als que ens governen i als partits de l’oposició que ara, més que mai, els exigirem que facin la seva feina: treballar pel ciutadà, pels interessos del poble, sense acceptar les coaccions de mercats i sense permetre que els corruptes continuïn ocupant càrrecs públics. Aquestes són les meves demandes per demà a la manifestació contra la reforma laboral del dijous 29 de març de 2012.
Si voleu llegir més motius: Perquè dic que NO a la reforma laboral.
Si voleu llegir aquesta entrada en castellà cliqueu aquí
Retroenllaç: Razones para la Huelga General del 29M « El sedàs