Etiquetes

, , , ,

Globus sonda:

  1. Globus lliure que porta instruments per mesurar en altitud diferents variables meteorològiques.[Ús recollit al DIEC (DIEC2, any 2007)]
  2. En sentit figurat, notícia creada intencionadament per obtenir una confirmació, una rectificació o una opinió, i, en qualsevol dels casos, la informació consegüent. El portaveu ha demanat al govern que deixi de llançar globus sonda en matèria econòmica [Ús no recollit al DIEC]”

Els polítics fan servir impunement els globus sonda, emprant-los per preparar el terreny davant mesures que seran impopulars o bé per posar a prova l’opinió pública. És raonable comentar que es tenen certes propostes pensades i veure quina és la reacció ciutadana. Però el que no hauria de ser normal és la impunitat amb la qual actuen aquests polítics, jugant a llençar la pedra i amagar la mà.


Per exemple, a Catalunya la Sanitat està en el punt de mira de les retallades bestials del Govern Mas. No passa dia en què les portades digitals dels diaris no mostrin un nou article o notícia sobre el tema. Bé, la ultima ha sigut avui amb una suposada instauració d’una pòlissa obligatòria de la sanitat segons la renda del ciutadà. La mesura suposaria un repagament de quelcom que ja estem pagant amb els impostos, com qualsevol forma de co-pagament.

Però al cap d’unes hores, la Conselleria de Salut “ha emès un comunicat en el qual nega que el Govern estigui considerant la possibilitat d’introduir una pòlissa obligatòria per accedir als serveis sanitaris. En el document, Salut matisa que Ruiz només ha comentat un dels models possibles” -segons el diari Ara. No és que no em sembli creïble -al cap i a la fi, aquest home està on fire amb la destral que està fent servir des que va començar a treballar a la Gene-, sinó que és irrellevant. Si s’ha fet aquesta proposta no se’n poden desdir, fingir que no ha sigut així sinó una interpretació errònia de la situació.

Sense deixar de banda el tema de la Sanitat pública, que és un dels targets preferits de les polítiques de dretes amb l’excusa de la crisi, canviem de territori autònomic. Passem fins a Galícia, on els aturats de més d’un any han vist com la seva targeta sanitària quedava bloquejada impedint-los la visita mèdica i la compra de medicaments subvencionats. El Sergas assegurava que ho havien fet com a mesura contra el frau i per evitar el turisme sanitari. Després de l’allau de queixes tant per la ciutadania com de condemna des de les institucions estatals i europees, ara diuen que és un error. Com si la banda magnètica s’hagués espatllat! Casos com el de Mercedes Amaral van donar la veu d’alarma. Ara tornen a permetre la compra de medicaments però encara segueixen sense poder accedir a la consulta d’un metge de la sanitat publica.

I això tindrà alguna repercussió electoral? La gent els castigarà per haver actuat deshonestament? Hi haurà una persecució d’aquesta mala praxis tan corrent a tots els partits polítics i Administracions, del color que siguin? En resum, em pregunto si hi haurà alguna manera d’aturar aquests globus sonda, aquestes mesures que saben que no provocaran aplaudiments i que malgrat tot ens llencen des les seves tribunes. La ràbia no només ve perquè puguin ser actuacions que vulneren els drets dels ciutadans; la indignació és encara més gran per aquesta eterna consciència de que es riuen de nosaltres.


The XX — Crystalized

Anuncis